Tobogan (esport): diferència entre les revisions

[[Fitxer:Brady Canfield skeleton start 2.jpg|right|thumb|Brady Canfield campió dels EUA el 2003 d'skeleton.]]

 

 

 

Talment com succeeix al luge i al bobsleigh, en aquest esport és molt important la sortida. És necessari aconseguir la major velocitat de sortida possible. Per aconseguir aquest objectiu s'usa un calçat especial de màxima adherència. Un cop aconseguida la màxima velocitat possible de sortida, en els primers 50 metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma aerodinàmica possible.

El casc que s'utilitza té una protecció especial a la barbeta, degut al fet que aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia s'usen uniformes fabricats amb fibres sintètiques, que s'ajusten molt bé al cos proporcionant molt poca resistència a l'aire. Una altra característica és que no existeix ni volant ni timó. És l'esportista que fa girar el trineu, carregant el seu pes cap un o altre costat.

 

 

Com a esport olímpic debutà l'any [[1928]] a St. Moritz, Suïssa. Posteriorment desaparegué del programa de competició fins als jocs de [[1948]], de nou a St. Moritz. Un cop més fou exclòs del programa olímpic, durant un període de 54 anys. Retornà, de nou, als Jocs Olímpics del [[2002]] a [[Salt Lake City]], repetint als Jocs de [[Torí]]'[[2006]] i [[Vancouver'2010]]