García Jiménez de Cisneros: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
El seu nom ha passat a la història sobretot pel fecund magisteri espiritual que va exercir personalment i, més encara, a través dels seus escrits. Cisneros va ser el fundador d'una veritable escola espiritual que, al llarg de tres segles, va produir notables fruits de santedat i una sèrie d'escrits asceticomístics, especialment a Montserrat.
En 1500 va publicar a la impremta del monestir el ''Directorio de las horas canónicas'' i el ''Exercitatorio de la vida spiritual''. Ambdues obres van aparèixer [[anònimes]] i en doble versió castellana (foren uns dels primers llibres impresos en [[castellà]] a Catalunya) i llatina. El ''Directorio'' constitueix essencialment un mètode per a recitar amb profit l'[[ofici diví]], encara que sense posar atenció al seu contingut literal, i està pres en gran part del ''Rosetum exercitiorum spiritualium'', de Juan Mombaer.
Molt més important pel seu contingut i des del punt de vista de la història de l'espiritualitat és l'''Exercitatorio'', una notable introducció a la vida espiritual i el primer manual d'oració metòdica escrit i publicat en llengua vulgar. Cisneros la va presentar com a una compilació anònima, però de fet és una antologia personal i intel·ligent, independent, concisa i pràctica, en la qual les diverses parts, procedents d'altres obres, es compenetren i fonen a la perfecció. Entre els autors utilitzats es distingeixen els [[franciscans]] (sobretot Sant [[Bonaventura de Bagnoreggio|Bonaventura]] i [[Francesc Eiximenis]]), els [[cartoixans]] (Hug de Balmey, Nicolau Kempf, [[Ludolf de Saxònia]]) i, molt especialment, els autors del cercle de la ''[[Devotio moderna]]'' (Gerard de Zutphen, J. Mombaer, [[Tomàs de Kempis]]) i [[Joan Gerson]], principal autor místic del moment.
| |||