Llibre'''''Les dones i els dies''''' és un llibre de versos de [[Gabriel Ferrater i Soler]] (1968), que es presenta com “una reimpressió, corregida, dels tres llibres anteriors de l’autor: ''Da nuces pueris'' (1960), ''Menja’t una cama'' (1962) i ''Teoria dels cossos'' (1966)”. Conté 114 poemes generalment breus, a excepció de “Poema inacabat” i [http://www.escriptors.com/autors/ferraterg/pagina.php?id_text=1868s “In memoriam”]. Aquestes composicions estan estructurades en cinc seccions: les dues primeres corresponen al llibre primer i al segon de l’autor, i les tres últimes al seu tercer llibre. La correcció, l’eliminació i la incorporació de poemes, i la restitució de fragments prèviament censurats, d’una banda, i de l’altra, la desaparició dels paratextos (epígrafs, subtítols, epílegs), i també la reordenació dels textos dins de cada secció, fan de Les dones i els dies un llibre nou en el qual es recull una trajectòria creativa molt breu, però també molt intensa (quasi tots els poemes van ser escrits entre 1958 i 1963). Els temes tractats són principalment els que defineix el títol del volum, irònicament manllevat d’[[Hesíode]] (''Treballs i dies''): les complexes relacions humanes i la dimensió moral de les seves experiències (les dones) i el marc contextual –les variants espacial i temporal- en el qual tenen lloc (els dies).
