Lluís I de Provença: diferència entre les revisions

'''Lluís I d'Anjou''' ( [[Vincennes]], [[França]] [[1339]] - [[Bari (Pulla)|Bari]], [[Itàlia]] [[1384]] ), '''[[comtat d'Anjou|comte d'Anjou]]''' ('''[[1356]]-[[1384]]'''), elevat a [[duc]] el [[1360]]; '''[[Rei de Nàpols|Rei titular de Nàpols]]''', '''[[comte de Provença]]''' i '''[[Llistat dels emperadors llatins de Constantinoble|Emperador titular de Constantinoble]]''' ('''[[1383]]-[[1384]]''') i [[Llistat de reis de Jerusalem|rei titular de Jerusalem]].

 

Nasqué el [[23 de juliol]] de [[1339]] sent el segon fill mascle del [[rei]] [[Joan II de França]] i [[Judit de Bohèmia]].

 

A la mort del seu germà, el rei [[Carles V de França]], el [[1380]] va presidir el ''consell de regència'', sent regent del seu nebot, [[Carles VI de França]], fins el [[1382]]. Va abandonar [[França]] per esdevenir rei de Nàpols a la mort de la reina [[Joana I de Nàpols]], que l'havia adoptat el [[1380]] com a successor del seu reialme.

 

Aquesta ''anòmala'' successió comportà que Lluís I nomès pogué heretar el [[comtat de Provença]] deixant el [[Regne de Nàpols]] en mans del cosí segon de la reina Joana, [[Carles III de Nàpols]]. Però el [[30 d'agost]] de [[1383]] Lluís I va pendre el títol de ''Rei de Sicília'', sent ''rei de Nàpols i de Jerusalem'', cosa que comportà una dualitat reialística en el regne de Nàpols.

 

Es casà el [[1360]] amb '''[[Maria Chatillon-Blois]]''', filla de [[Carles de Blois]] i [[Joana de Penthièvre]]. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

* Maria d'Anjou ([[1370]]-v [[1383]])

 

{{Inicia taula}}

{{Finalitza taula}}

 

[[pt:Luís I, Duque de Anjou]]

[[ru:Людовик I Анжуйский]]