Protecció solar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «En Arquitectura es parla de '''protecció solar''' per a referir-se a l'efecte del sol i la capacitat de regular la temperatura a l'interior de locals habitables...».
 
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Ortografia}}
En Arquitectura es parla de '''protecció solar''' per a referir-se a l'efecte del sol i la capacitat de regular la temperatura a l'interior de locals habitables. Indistintament necessita protegir-se del sol una [[superfície vidrada]] o una [[superfície opaca]]. En cada cas serà sensiblement diferent la manera en què la calor del sol es transmetrà a l'interior del local.
{{Orfe}}
{{MF}}
En Arquitectura es parla deLa '''protecció solar''' per aEn referir-se[[arquitectura]] aés l'efecte del sol i la capacitat de regular la temperatura a l'interior de locals habitables. Indistintament necessita protegir-se del sol una [[superfície vidrada]] o una [[superfície opaca]]. En cada cas serà sensiblement diferent la manera en què la calor del sol es transmetrà a l'interior del local.
 
[[Imatge:Proteccion solar01.png|400px|thumbdreta]]
 
==Protecció solar de superfícies vidrades==
En el cas de superfícies vidrades o simplement finestres la radiació solar arribarà a la superfície de l'exterior del vidre i en condicions generals mitjanes el 86% continuarà per l'interior del local fins a trobar una [[superfície opaca]]. Depenent del seu color part deserà absorbiràabsorbida i part es reflectirà. La part absorbida s'escalfarà la massa de l'element i després de escalfada irradiarà calor a l'espectre [[infraroig]], ja no visible a l'ull humà.
 
En el cas de superfícies vidrades o simplement finestres la radiació solar arribarà a la superfície de l'exterior del vidre i en condicions generals mitjanes el 86% continuarà per l'interior del local fins a trobar una [[superfície opaca]]. Depenent del seu color part de absorbirà i part es reflectirà. La part absorbida s'escalfarà la massa de l'element i després de escalfada irradiarà calor a l'espectre infraroig, ja no visible a l'ull humà.
 
==Ubicació de la protecció solar==
La protecció solar pot ubicar-se indistintament a l'interior del local per evitar l'ingrés de la radiació solar, en l'espai entre dos vidres en cert tipus de finestres o l'l'exterior.
 
La protecció solar pot ubicar-se indistintament a l'interior del local per evitar l'ingrés de la radiació solar, en l'espai entre dos vidres en cert tipus de finestres o l'l'exterior.
 
Per a una mateixa finestra orientada cap al migdia i depenent de la ubicació de la protecció solar la temperatura no serà la mateixa dins d'una habitació.
 
== Tipus de protecció solar ==
 
S'entén per protecció solar a qualsevol dispositiu fix o [[mòbil]] que impedeixi totalment o parcialment l'ingrés de la radiació solar a l'interior d'un local o habitació. Tindrem així: persianes, cortines de enrotllar, porticons, postigones, pantalles para-sol, tendals, balcons i salediza, entre d'altres.
 
Línia 27:
amb protecció exterior: F = 0,05-0,25
 
==El Factor Solarsolar==
El factor solar és petit quan la protecció solar és opaca i de [[tonalitat clara]]. Si la protecció solar no és opaca i permet parcialment el pas de la radiació solar el valor del factor solar F augmenta.
 
El factor solar és petit quan la protecció solar és opaca i de [[tonalitat clara]]. Si la protecció solar no és opaca i permet parcialment el pas de la radiació solar el valor del factor solar F augmenta.
 
==Protecció solar de superfícies opaques==
 
En el cas de superfícies opaques es rep el 100% de la radiació i en funció del color, part s'absorbeix i part es reflecteix. La part absorbida comença a escalfar la massa i la calor viatja per aquesta per conducció per a després irradiar en l'infraroig l'interior del local i elevar la seva temperatura.
 
Linha 40 ⟶ 38:
 
==Bibliografia==
 
*Czajkowski, Jorge y Gómez, Analía. (1994). Diseño bioclimático y economía energética edilicia. Fundamentos y métodos. Edit UNLP, Colección Cátedra. La Plata, Arg.
*Evans, Martin y Schiller Silvia. (1985). Diseño Bioambiental y Arquitectura Solar. EUDEBA. Buenos Aires.
Linha 46 ⟶ 43:
*Olgyay, Víctor. (1998). Arquitectura y clima. Manual de diseño bioclimático para arquitectos y urbanistas. Edit Gustavo Gili, Barcelona.
*Yañez, Guillermo. (1982). Energía solar, edificación y clima. Edit Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Madrid.
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[es:Protección solar]]