Revisió del 12:38, 24 set 2009 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:45, 28 feb 2010 modifica desfés Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits →‎Monges de la Mercè Edició següent →
Línia 48: ==Monges de la Mercè== Des del segle XVI en endavant i sobretot després del [[Concili de Trent]], els beateris es van convertir en convents autònoms de clausura papal, de vida contemplativa, i van formar el ~~’’’Segon~~'''Segon Orde ~~Mercedari’’’~~Mercedari'''. Els monestirs de monges es trobaven sota la jurisdicció de l'Orde de la Mercè. Les religioses es consideraven com a hereves i continuadores del primer convent fundat per Santa Maria de Cervelló. Tot i la seva vida contemplativa, les monges se sentien identificades amb el carisma de l’orde: la redempció de captius. Hi participaven recollint almoines per a la redempció i pregant pel bon resultat de les gestions dels frares. El primer convent de ~~’’’monges~~'''monges de l’Orde de la ~~Mercè’’’~~Mercè''' és el de [[Guadalajara]], aprovat per [[Juli II]] el [[1509]]. Van continuar el convent de la Mare de Déu del Consol de [[Lorca]] (Múrcia), iniciat el 1514 i aprovat el 1515. El de [[Bilbao]] es va obrir cap al 1514 al centre de la ciutat vella i més tard es va traslladar a Lañomendi, on encara és en actiu com a Monasterio de San José. Religioses d'aquest monestir van fundar el convent de [[Deusto]] el 1538. L'any següent, va obrir el convent de Lete (Guipúscoa), traslladat després a Escoriaza (Santa Ana), molt a prop. El de Marquina es va fundar el 1548. A [[Sevilla]], [[Pius V]] va aprovar obrir un convent femení vora el convent dels mercedaris; va començar-ne les activitats en 1567.

Mercedàries: diferència entre les revisions