Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 36:
Fins al 1572, però, aquest grup de persones no tenia una organització; fou llavors quan es va constituir com a comunitat religiosa, adoptant la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i fent vots de pobresa, castedat i obediència, a més d'un quart vot d'assistència als malalts; aquesta organització va ésser aprovada per [[Pius V]] el mateix 1572. Antón Martín, successor de Joan de Déu, havia fundat un hospital a [[Madrid]] i un altre a [[Còrdova]], començant així la difusió per altres ciutats. Va ser Pedro Soriano qui, el 1571, va estendre l'obra fora de la Península: va començar assistint els ferits de la [[batalla de Lepant]], a les galeres, i cap al 1572 obrí un hospital a [[Nàpols]] i en 1581, un altre a [[Roma]]; [[Gregori XIII]] els va donar l'Hospital de Sant Joan Calibita, que esdevingué la casa mare de l'orde. El 1584 fundà un tercer hospital a [[Perugia]], als que van seguir els de Tarquínia (1586) i [[Palerm]].
[[Sixt V]] concedí en 1586 l'elevació de la comunitat a [[orde religiós]] de tipus [[orde mendicant|mendicant]], la qual cosa va implicar una nova organització, amb comunitats dirigides per un prior i agrupades en províncies, amb superiors provincials i un superior general de l'orde amb seu a Roma. El primer superior va ser Pedro Soriano. Els Germans de Sant Joan de Déu es van difondre pels estats catòlics d'Europa i en terres de missió d'Hispanoamèrica i Àsia: en 1586 ja tenien cases a Colòmbia, Mèxic i Perú. Mës recentment, també s'han establert a l'Àfrica i Austràlia. El primer hospital a França va ser el de [[París]], fundat per la reina [[Maria de
<gallery>
| |||