Revisió del 12:03, 6 març 2010 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:09, 6 març 2010 modifica desfés Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 25: ==Vida == Fill de noble família va néixer a Barcelona amb el nom '''Oleguer Bonestruga'''. El seu pare era ~~ministre~~secretari del [[comte de Barcelona]] [[Ramon Berenguer I]]. La seva mare, Guilia, descendia de la noblesa goda. ~~Als~~Educat ~~deu~~a ~~anys~~l'escola de la catedral, en va ~~ingressar~~ésser ~~com~~prevere ai [[canonge regular]] aldel capítol de la [[Catedral de Barcelona]]. Fou prepòsit de les canòniques de Barcelona i de [[Sant Adrià de Besòs]], i de la de la important canònica de [[Sant Ruf d'Avinyó]], on va ésser el prior. En tornar d'Avinyó, va fundar la col·legiata de [[Santa Maria de Terrassa]]. [[Fitxer:Catedral de Barcelona - Sepulcre de Sant Oleguer - 001.jpg\|thumb\|250px\|left\|Sepulcre del sant a la [[Catedral de Barcelona]]]] Sota [[Ramon Berenguer III]], és nomenat bisbe de Barcelona el [[1116]], essent consagrat pel cardenal llegat Boson a la catedral de [[Magalona]] ([[Provença]]), sota el papa [[Pasqual II]]. El [[1117]] va anar a [[Roma]] i va prestar obediència al papa [[Gelasi II]]. Amb la conquesta de [[Tarragona]], va ser investit [[arquebisbe de Tarragona]], sense perdre per això la mitra barcelonina, i a partir d'aleshores va actuar com a metropolità amb plens drets, rebent a més, com a administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de [[Tortosa]]. Fou ununa ~~home~~personalitat cabdal del moment, amb gran influència en la política ~~del seu temps~~, bon conseller i col·laborador de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]], als qui va aconsellar en els respectius enllaços matrimonials amb [[Dolça de Provença]] i [[Peronella d’Aragó]]. Va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitzà en aquest temps, per tal de tenir més independència del poder civil. Va tenir conflictes amb el [[comte de Tarragona]] [[Robert d'Aguiló]]. Li ha estat atribuït un paper preponderant el desembre de [[1134]] quan, juntament amb d'altres personatges civils i eclesiàstics, anà a Saragossa per posar pau entre el rei [[Ramir II d'Aragó]] i [[Alfons VII de Castella]]. En la vida eclesiàstica, va afavorir activament la reforma gregoriana, gràcies a la qual l’Església llatina es volia deslliurar del poder dels senyors feudals i de la [[simonia]]. Va assistir als concilis de [[Tolosa]], [[Reims]], i al Laterà I, novè dels ecumènics. Enviat pel papa [[Innocenci II]] al concili de [[Clarmont d'Alvèrnia]], va coincidir allí amb sant [[Bernat de Claravall]]. L'eloqüència dels seus arguments va aconseguir l'excomunió de l'antipapa [[Anaclet]]. Se'l considera un dels bisbes més eminents de l’[[Edat mitjana]], amb una gran influència sobre tota L'Església llatina. ==Veneració==

Oleguer de Barcelona: diferència entre les revisions