Gai Suetoni Paulí: diferència entre les revisions

El [[62]] va tornar a Roma i el va succeir Petroni Turpilià (Tac. Ann. xiv. 29-37, Agric. 5, 14.--16 ; Dion Cassius, l xii. 1-12; Suet. Ner. 39.).

 

 

Otó va sortir de Roma deixant la ciutat al seu germà [Luci Salvi Otó Titià] o Ticià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de [[Vespasià]]. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, [[Mari Cels]] i [[Anni Gal]] i dominava la flota. Otó va derrotar els muntanyencs lígurs i va saquejar ''Albium Intemelium'' ([[Vintimiglia]]). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del [[riu Po]]. Espurina fou atacat a ''[[Placentia]]'' per [[Cecina]], general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a [[Cremona]]. Martins Macer al front dels gladiadors d'Otó va derrotar Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titià fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar els partidaris de Vitel·li, cosa que fou molt negativa per als interessos d'Otó; Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció. Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Procle o Pròcul, prefecte del pretori, volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decisiu, i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La batalla de [[Bedriacum]] fou un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.

 

Després de la batalla Paulí va passar al camp a Vitel·li on va obtenir el perdó mercès a al·legar falsament que la derrota d'Otó s'havia degut a la seva traïció en favor dels interessos de Vitel·li. Ja no torna a ser esmentat.

 

{{Governadors romans de Britània}}