Llengües de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
A l'[[Oficina europea per a les llengües minoritàries]], la branca francesa agrupa 10 comunitats lingüístiques: bretó, català, cors, [[llengües criolles]], [[alemany]]/alsacià, basc, [[luxemburguès]]/[[mosel·lès]], [[neerlandès]]/[[flamenc occidental]], occità i [[llengues d'oïl]].<ref>[http://www.eblul-france.eu/www/eblul/langues.asp Oficina europea per a les llengües minoritàries. ''Langues de France''] {{fr}}</ref>
Des de finals del [[segle XX]], alguns comentaristes francesos parlen de diverses desenes de llengües regionals a França.<ref name=cerquiglini>"Més de setanta cinc llengües": a [http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/ ''Les langues de France : un patrimoine méconnu, une réalité vivante''] {{fr}}</ref> Aquesta xifra prové d'un informe ordenat pel govern de [[Lionel Jospin]] el [[1999]] i realitzat per [[Bernard Cerquiglini]], de la ''[[Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França|Délégation générale à la langue française et aux langues de France]]'', qui va confeccionar un [[Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França#Les llengües de França segons la DGLFL|recull de llengües regionals franceses]] a les quals s'hi hauria pogut aplicar la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]].<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/lang-reg/rapport_cerquiglini/langues-france.html ''Les Langues de la France'', informe al ministre de l'''Éducation Nationale, de la Recherche et de la Technologie''] {{fr}}</ref> Aquest informe inclou per exemple l'[[armeni]] occidental, el [[judeocastellà]] i la [[llengua dels signes]] per a [[sord]]s a la categoria de llengües de França.<ref name=cerquiglini/>
== Situació oficial ==
Línia 19:
Per tant, a França cap llengua regional o minoritària no té l'estatus de llengua oficial. França ha signat 39 dels 98 articles de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, però sense ratificar-los; el procés de ratificació es va interrompre el juny de 1999 quan el Consell constitucional francès estimà que aquesta carta contenia clàusules inconstitucionals, incompatibles en concret amb l'article 2 de la Constitució, que caldria, doncs, modificar per a permetre aquesta ratificació. L'[[Académie française]], però, s'oposa a qualsevol menció de les llengües regionals dins la Constitució, segons una declaració feta pública el [[12 de juny]] de [[2008]].<ref>[http://www.lemonde.fr/web/recherche_breve/1,13-0,37-1040405,0.html ''L'Académie française ne veut pas des langues régionales dans la Constitution''. Le Monde, 18.06.08.] {{fr}}</ref>
El [[2001]], la Delegació General per a l'idioma francès va adoptar el nom de [[Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França]] i va afegir als seus objectius el de promoure les més de setanta-cinc llengües de França. Posteriorment, la llei constitucional del [[23 de juliol]] de [[2008]] introduïa
{{Citació|Les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França.|República francesa|Constitució del 4 d'octubre de 1958, art. 75-1}}
==Vegeu també==
| |||