Mulassa de Reus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Mulassa De Reus}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Mulassa.jpg|thumb|Mulassa de Reus]]
La '''mulassa de Reus''' <ref> http://www.festiari.cat/mulassa.html </ref>, actualment, és una mula pacífica, amb un domàs que cobreix el seu llom amb l'antiga bandera de [[Reus]], el grana, i porta també brodat l'antic escut de la ciutat. Té una cua lligada amb una cinta vermella i molts cascavells al coll, que tota la canalla acostuma a fer dringar. Té una boca mòbil i és portada des de l'interior per quatre persones normalment dones, de la [[Colla Gegantera de Reus]].
La mulassa apareix a Reus des del primer moment, obrint pas als [[gegants de Reus]] en les processons i cercaviles, amb pas tranquil i majestuós, encara que en els darrers anys ha començat a ballar d'una manera més animada, cosa que agrada molt a la canalla.
Al principi era una bèstia ferotge, portada per quatre persones a l'exterior i una a l'interior per moure-li el coll i la cua, cosa que temps enrere atemoria la canalla, pel seu aspecte i el seu caràcter, que ha anat canviant al llarg de la història.
A més de Corpus i Sant Pere, la mulassa participava en totes les solemnitats festives que tenien lloc a la vila, sempre acompanyant els gegants.
A més de pagar als seus portadors, l'ajuntament els obsequiava amb un parell de sabates per a les sortides de Corpus i Sant Pere.
Al [[carnaval] de [[1916]] va sortir una carrossa que figurava una mulassa reusenca gegant. La imatge de mulassa ha esdevingut un dels [[símbols]] de [[Reus]] i la seva [[Festa Major de Reus |festa major]]. Un agrupament escolta porta el seu nom.
== Història <ref>http://www.etnocat.org/festareus/stpere/mulassa.html</ref> ==
La primera referència documental de la mulassa és del [[1628]], en una relació de despeses de la vila. A l'igual que els [[Gegants de Reus|gegants]], era portada per treballadors municipals. Des d'aquell moment es pot afirmar que ha estat present amb notable continuïtat a les celebracions del Corpus i [[Sant Pere]]. Ens poden servir d'exemple, aquestes referències del llibres de Claveria (comptabilitat) municipal que anoten "Thomàs Ferrer y companys, ballar mulassa y gegants, festa de St Pere, Corpus y netejar Mercadal" (1684) o "Joseph Roger y companys, ballar mulassa y gegants, Corpus y St Pere" (1720), anotacions que, fet i fet, es repeteixen cada any, excepte quan les circumstàncies excepcionals impedeixin la celebració normal de les festes. El [[1725]] es va fer una mulassa nova i el [[1756]] es van aprofitar els vestits vells dels gegants per renovar la seva indumentària.
L'aspecte de la mulassa ha variat amb el temps. En algun moment havia tingut el coll mòbil i extensible, potser semblant a les mulasses que coneixem d'altres poblacions com, per exemple, Berga.
Per a fer-la més manejable i mòbil tenia les potes més curtes i era portada per quatre persones. La mulassa actual conserva part de la vella estructura, modificada posteriorment, que ho sembla indicar. Antoni Bofarull diu, referint-se a la que conegué a començaments del segle XIX que "el poble de Reus ... tenia una mula-guita (la mulassa), com que qunt aquesta girava'l cap al revés, tots los noys que hi anavan per prop cridavan ¡a la guita!".
A més, a mitjan [[segle XVIII]] hi havia a [[Reus]] dues mulasses, la gran i la petita, la qual va tenir una curta vida.
La tradició d'altres mulasses catalanes, com les de [[Berga]] o [[Vilanova]], ha fet pensar que potser també la de [[Reus]] havia emprat la pirotècnia. Tanmateix aquest és un aspecte que no es pot afirmar amb seguretat.
Des del [[segle XIX]], però, la mulassa és la pacífica bèstia que ha estat fins a finals del [[segle XX]]. Les seves potes es van allargar per tal de portar-la des de l'interior, des d'on també es pot fer girar el cap i fer-li petar les dents de ferradura que té a la boca.
En l'actualitat, sense perdre el seu aire tranquil quan desfila en les cercaviles i processons, precedint els gegants, la mulassa torna a ballar animadament en les seves exhibicions al mig de la plaça.
== Música ==
Pel que fa a la música, hem de suposar que compartia l'acompanyament dels gegants: [[flabiol]] i [[tamborí]] inicialment i, a partir del [[segle XIX]], [[gralla]] i [[timbal]]. No es coneix una tonada específica per al ball de la mulassa.
=== Cançó popular ===
La popularitat d'aquest entremès es veu reflectit en el fet de que existís una cançoneta dedicada a la mulassa i que era cantada per les mares mentre gronxaven als nens a sobre els genolls. Fa així:
La companya del gegant,
la Mulassa, la Mulassa,
la companya del gegant,
la Mulassa va al davant.
La Vitxeta i el Vitxet
ara ballen, ara ballen,
la Vitxeta i el Vitxet
ara ballen a pleret.
== Referències ==
<references/>
| |||