Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 43:
Les primeres constitucions són de [[1633]], aprovadas per la Santa Seu en [[1668]]). A partir del [[31 de juliol]] del [[1634]], i durant vint-i-set anys, el fundador feia les anomenades ''conferències setmanals'' amb les quals formava les religioses; recollides i publicades, formen els estatuts de la societat. Des dels seus orígens, la companyia està subordinada al superior general de la [[Congregació de la Missió]], també fundada per Vicenç de Paül.
 
Les activitats del nou institut van ser nombroses: educació dels orfes i nenes sense recursos, ajut a les víctimes de la [[Guerra dels Trenta Anys]] i altres conflictes, cura de malalts a domicili i en hospitals, servei als presoners i malalts mentals, fundació d'hospitals, etc. Les germanes eren dones "lliures" (no feien clausura per poder ajudar en aquests llocs) que tenien per objectiu "la santa humilitat" i "per monestir, la casa dels malalts, per cel·la la cambra de l'afligit, per claustre els carrers de la ciutat o les sales dels hospitals".
A la mort de Marillac i Vicenç de Paül hi havia, el [[1660]], més de quaranta cases de les Filles de la Caritat exteses per tot França.
 
En poc temps, Lluïsa de Marilac va fundar noves comunitats a trenta ciutats de França i a Polònia: [[París]], [[Richelieu]], [[Angers]], [[Sedan]], [[Nanteuil-le-Haudouin]], [[Liancourt]], [[Saint-Denis]], [[Serqueux]], [[Nantes]], [[Fontainebleau]], [[Montreuil-sur-Mer]], [[Chars]], [[Chantilly]], [[Montmirail]], [[Hennebont]], [[Brienne]], [[Étampes]], [[Varsòvia]], [[Bernay]], [[Sainte-Marie du Mont]], [[Caors]], [[Saint-Fargeau]], [[Ussel]], [[Calais]], [[Metz]] i [[Narbona]]. A la mort de Marillac i Vicenç de Paül hi havia, el [[1660]], més de quaranta cases de les Filles de la Caritat esteses per tot França.
 
==Actualitat==