Jerónimo Román de la Higuera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
==La ''Crònica de Dextre''==
 
Cap al [[1594]], Higuera va redactar una crònica que va publicar-se en 1619. L'autor explicava que havia trobat la transcripció d'una obra perduda, escrita per [[Flavi Luci Flavi Dextre]] i continuada per Marc Màxim i Heleca, autors llatins dels últims temps de l'Imperi. El primer, que va ocupar un càrrec oficial amb l'emperador [[Teodosi]] havia viscut al segle IV i era fill de Sant [[Pacià de Barcelona]].
 
L'obra reescrivia tota la historia civil i eclesiàstica de l'antiga Hispània, amb afirmaciones sorprenents, fets històrics inventats i personatges ficticis que es donaven com a autèntics, sobretot bisbes i sants. Així s'aconseguia "demostrar" fets fins llavors discutits. L'arribada del cristianisme a Espanya es vinculava directament a la vinguda dels apòstols [[Pere apòstol|Pere]] i [[Jaume el Major|Jaume]], a més de [[Pau de Tars]], que durant la seva estada van nomenar deixebles com a bisbes, que es difongueren per tota la península fundant-hi esglésies i diòcesis. Així, la majoria de diòcesis i grans temples podien remuntar els seus orígens no al segle III o V, sinó directament al I, amb tota una sèrie de "nous sants", la majoria màrtirs, que ocuparen el nom i data al martirologi d'altres sants reals poc coneguts, d'origen romà o asiàtic.<ref>Molts casos de [[duplicació de personalitat hagiogràfica]] s'originaren a partir d'aquesta obra.</ref> Molts municipis aprofitaren aquestes dades per a proclamar sants patrons o fer venerar unes relíquies que s'adquirien llavors a les excavacions de les catacumbes romanes: així, [[Elx]] va proclamar Sant [[Agatàngel de Roma]] com a patró, creient que, com deia Higuera, era fill de la ciutat; i [[Lleida]] ho va fer amb sant [[Anastasi de Lleida]] o [[Mataró]] amb les santes [[Juliana i Semproniana]]. La majoria de tradicions relacionades amb la pretesa vinguda de sant [[Jaume el Major]] a Espanya té els seus orígens llavors.