Districte de Nadia: diferència entre les revisions

m
Robot afegeix: pnb:ندیا; canvis cosmètics
mCap resum de modificació
m (Robot afegeix: pnb:ندیا; canvis cosmètics)
El '''districte de Nadia''' (Nadiya o Nadya, bengalí নদিয়া জেলা) és una divisió administrativa de [[Bengala Occidental]] amb capital a [[Krishnanagar]] a la riva del riu [[Jalangi]]. Unes altres ciutats destacades son Tanaghat a 74 km al nord de Kolkata ([[Calcuta]]), Kalyani a 50 km i Tehatta. La superfície és de 3.927 km2 i la població de 4.604.827 habitants.
 
== Administració ==
 
La formen 4 subdivisions, 17 blocs (''blocks'') de desenvolupament, 17 ''panchayat samities'', 187 ''gram panchayats'', 2.639 ''gram sansads'', 1406 ''mouzes'', 21 estació de policia o ''thanes'', 8 municipalitats , 2 àrees notificades i 186 seccions (''wards'').
Les quatre subdivisions són:
 
* Krishnanagar Sadar
* Kalyani
* Ranaghat
* Tehatta
 
Krishnanagar Sadar està formada per la municipalitat de [[Krishnanagar]], la de [[Nabadwip]] i set blocs:
La de Kalyani esta formada per les municipalitats de Chakdaha, Gayespur i Kalyani, i dos blocs:
 
* Chakdaha
* Haringhata
 
La de Ranaghat esta formada per les municipalitats de Shantipur, Ranaghat i Birnagar i quatre blocs:
 
* Hanskhali
* Shantipur
* Ranaghat I
* Ranaghat II
 
I la de Tehatta està formada per quatre blocs:
 
* Karimpur I
* Karimpur II
* Tehatta I
* Tehatta II
 
== Història ==
 
El districte porta el nom de la població de Nadia o [[Nabadwip]] que vol dir "Nova Illa" que al segle XII fou capital de Bengala on fou traslladada des de Gaur. El cap militar musulmà Muhammad-i-Bakhtyar Khilji la va ocupar el [[1203]] per sorpresa i va conquerir tot seguit gran part de Bengala; però després no torna a ser esmentada fins el [[1582]] quan Todar Mal, el ministre i general d'Akbar, la va incloure al ''sarkar'' de Satgaon, l'empori proper a la moderna ciutat d'[[Hugli]]; llavors no tenia gaires habitants però hi vivien uns pandits amb grans coneixements. Les terres foren concedides per [[Jahangir]] a una família de bramans suposadament originada en Bhattanarayan el cap dels cinc bramans vinguts de [[Kanauj]] al segle IX en temps del rei Aduisur de Bengala; la família havia ajudat a Man Singh, el general mogol, en la seva expedició contra Pratapaditya, el rebel raja de [[Jessore]], i va rebre catorze parganes en recompensa; la nissaga va arribar a la cimera del seu poder a la meitat del segle XVIII quan el maharaja Krishna Chandra es va posar al costat dels britànics a Plassey ([[23 de juny]] de [[1757]]) i va rebre de [[Robert Clive]] el títol de Rajendra bahadur i una donació de 12 canons utilitzats a Plassey que encara es conserven al palau del maharajà. Plassey o [[Palashi]], en anglès [[Plassey]], on es va lliurar la decisiva batalla d'aquest nom el [[23 de juny]] de [[1757]] es troba en aquest districte. El [[1770]] el territori fou assolat per la fam.
 
El [[1485]] va néixer al districte el reformador religiós Chaitanya, que va fundar la moderna secta [[vaixnavita]] (Vaishnava) de Bengala els adeptes de la qual fdoren coneguts com baishnabs o bairagis. El [[1860]] fou escenari de la revolta de l'índigo que va causar agitació per tota Bengala, motivada pel descontentament dels terratinents locals que veien com es pagaven millors les oleaginoses i cereals que l'índigo, situació aprofitada per agitadors, fins que van refusar cultivar índigo; això va portar a seriosos disturbis que no van poder ser suprimits fins a la intervenció de les tropes. Es va crear llavors una comissió per investigar les relacions entre plantadors i cultivadors i els afers es van anar solucionant però un cop de mort s'havia ja donat al cultiu de l'índigo que ja no es va recuperar i només algunes factories van seguir amb la activitat però la competència del blauet sintètic va reduir el preu del natural i els propietaris ja no consideraven el seu cultiu com un negoci rendible. El [[1864]] el districte fou assolat per l'anomenada febre de Nadia que va causar gran mortaldat, i l'epidèmia es va reproduir el [[1881]]-[[1886]]. Grans fams van afectar a la zona el [[1866]] i el [[1986]].
La població era:
 
* [[1872]]: 1.500.397
* [[1881]]: 1.662.795
* [[1891]]: 1.644.108
* [[1901]]: 1.667.491
 
Administrativament estava formada per cinc subdivisions:
 
* Krishnagar
* Ranaghat
* Kushtia
* Meherpur
* Chuadanga
 
Les ciutats principals eren la capital [[Krishnagar]], Santipur, [[Nabadwip]] o Nadia, [[Kushtia]], Ranaghat i Meherpur. L'ètnia i llengua dominant és el bengali i la religio el islam amb el 59%, sent hinduistes el 40,6%. Els musulmans no obstant eren minoria a les ciutat; la major part pertanyien a la secta dels farazis o wahhabites el cap de la qual Titu Mian es va revoltar el [[1831]] a 24 Parganes però va reclutar molts seguidors al districte. les castes principals eren: [[kaibarttes]], [[goales]], [[bramans]], [[bagdis]], [[muchis]], [[chandals]], [[kayasths]] i [[malos]]; el 56% de la població vivia de l'agricultura. Apart dels vaixnavites un altra secta destacada és la dels kartabhajas, adoradors de Karta (el Cap) fundada per un sadgop de casta anomenat Ram Saram Pal, conegut com Karta Baba, nascut vers [[1700]] prop de Chakada, dins el districte, i mort a Ghoshpara, centre de les seves activitats.
 
El [[1947]] les subdivisions de Kushti, Meherpur i Chuadanga foren separades per formar el [[districte de Kushtia]], de majoria musulmana i assignat al [[Pakistan]].
 
== Referències ==
{{Gazetter}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.nadia.nic.in Lloc oficial]
* [http://www.rangan-datta.info/Shivnivas.htm article sobre Shivniwas de Rangan Datta]
* [http://www.rangan-datta.info/Ballal%20Dhipi.htm Travel article ode Ballal Dhipi per Rangan Datta]
* [http://www.rangan-datta.info/index.htm Pàgina de Rangan Datta]
{{dbengala}}
{{ORDENA:Nadia, Districte De}}
 
[[Categoria:Districtes de Bengala Occidental|Nadia]]
 
[[it:Distretto di Nadia]]
[[nl:Nadia (district)]]
[[pnb:ندیا]]
[[sv:Nadia]]
204.991

modificacions