La L''''Assemblea romana''' esés una reunió de ciutadans de l'antiga [[Roma]] per aprovar lleis o nomenar càrrecs.
AmAmb la República les Assemblees van conservar el poder, però des del [[449 aC]] (305 de Roma) la Llei va establir idèntic valor per al [[Comicis romans|Comicis]] Centuriats i els Tribunats, el canvi en l'elecció de [[Cònsol romà|cònsols]] i [[Censor romà|censors]], que correspondria exclusivament a les Centúries, on no es votava per individus com a les Tribus, sinó segons la riquesa (per votar en els dos comicis calia ser propietari). Les modificacions legals de Quinto Fabio Ruliano van assegurar la preeminència dels propietaris a les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any [[241 aC]]), i va establir el servei militar per als homes lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centúries.
Amb el temps els càrrecs electius nomenats per les Assemblees van augmentar. El [[362 aC]] el poble designava als tribuns d'una de les legions. El [[301 aC]] ja designava als de quatre legions.
Les Assemblees van augmentar les seves atribucions: concessió dels honors del triomf als generals victoriosos, anul·lació dels ''Senatus consultus'', declaracions de guerra, i cap al [[287 aC]] els tractats de pau i aliança. Però aquest augment d'atribucions no corresponia a l'augment en influència, doncs eren els magistrats que dirigien el comicis els que determinaven el seu resultat (el magistrat era el que convocava l'Assemblea i presentava la proposiciónproposició).
