Pipí d'Itàlia: diferència entre les revisions

'''Pipí''' (Abrilabril de [[773]] – [[8 de Julioljuliol]] de [[810]]) era fill de [[Carlemany]] i [[Rei d’Itàlia]] (781-810) sota l’autoritat de son pare.

Va ser un governant actiu que va treballar per l’expansió de l’Imperi Franc. En 791, va conduir un exèrcit Llombard cap a la Vall del Drava i va saquejar [[Pannònia]], mentre son pare seguia el curs del Danubi cap al territori dels [[Àvars eurasiàtics|àvars]]. Carlemany va haver d’abandonar l’empresa per atendre la revolta saxona del [[792]]. Pipí i el Duc [[Eric de Friül]] continuaren, però, atacant les fortificacions dels àvars. El '''gran anell dels Àvars''', llur fortalesa principal, va ser pressapresa dues vegades. El botí va ser enviat a la cort de Carlemany, ena [[Aquisgrá]], i va ser distribuït entre els seus col•laboradorscol·laboradors i inclús entre governants estrangers, coma ara el Rei [[Offa de Mèrcia]].

Va realitzar un llarg però infructuós setge a [[República de Venècia|Venècia]], ciutat sota el domini bizantí (al menysalmenys nominalment), en l’any 810. L’assetjament va durar sis mesos i el seu exèrcit va ser devastat per les malalties pròpies dels aiguamolls[[aiguamoll]]s de la zona i es va haver de retirar. Pipí va morir uns mesos més tard.

S’havia casat amb '''Berta''', filla, potser, del comte [[Guillem I de Tolosa]]. Tingueren cinc filles: '''Adelaida''', que es va casar amb [[Lambert]] I de Nantes, '''Atala''', '''Gundrada''', '''Berta''' i '''Tetrada'''. Totes elles van nàixer entre l’any 800 i la mort de Pipí. Tingué amés un fill il•legítimil·legítim, [[Bernard d'Itàlia|Bernard]]. Pipí estava destinat a heretar una tercera part de l’Imperi de son pare però es va morir abans que ell. La corona d’Itàlia va passar al seu fill Bernard, però la dignitat Imperialimperial va ser per al seu germà menor, [[Lluís el Pietós]].