Odalric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
 
==Primera aparició documentada==
Apareix per primera vegada en un document (l'acta d'un judici a Crespian a la diòcesi de [[Narbona]]) del [[10 de setembre]] del [[852]] on es titula comte i s'esmenta a tres ''vassi dominici'' (vassalls del rei), dos vescomtes de nom Alaric i Francó, sis jutges i un oficial o saió en funcions d'uixer, i set magnats notables del país; en aquest judici es tractava un conflicte entre Ramni procurador de Gondisalb, [[abadia de Caunes|abat de Caunes]], i un anomenat Odiló que havia usurpat diversos bens dependent del esmentat monestir situats en territori de Ventalon; Odiló fou condemnat a la restitució segons la llei visigoda a la que estava sotmès; Odiló defensava els bens dient que els havia netejat els terrenys i els havia rebut en aprisió, el que demostraria que era descendents de gots hispanii que van rebre terres de Carlemany. Fins el moment el comtat de Narbona i el de Barcelona anaven lligats. El primer acte on es titula marquès és del [[7 de juliol]] de [[854]]. En aquest acte es donen unes terres a Sumnolf i Riculf que l'historiador gironí Ponsich ha esbrinat que eren els fills d'Alfons, vescomte de [[Rosselló]] el [[847]], i emparentats amb la descendència de [[Berà]].
 
==Política==
Després d'un intent de [[Lluís el Germànic]] de fer-se amb el poder a [[Aquitània]] a finals del [[853]] i començaments del [[854]], per mitjà del seu fill [[Lluís el Jove]], uns complexes intents diplomàtics van tenir lloc per aturar la guerra i no van reeixir. L'[[agost]] del [[854]] [[Carles el Calb]] decidí actuar per la força i va demanar ajuda a Odalric. Aquest entra a Aquitània amb el rei. Al mateix temps el ex rei [[Pipí II d'Aquitània]] va fugir del monestir de Saint Medard on estava reclòs i es va presentar al seu país i els nobles van abandonar a Lluís el jove i es van posar al costat del príncep rebel. Lluís va haver de fugir a Germània i Pipí II va quedar amo d'Aquitània, però no va estar a l'altura i els nobles el van abandonar aviat i van oferir la submissió a Carles amb la condició del reconeixement d'Aquitània com a regne i la designació com a rei d'un fill de Carles. Aquest va acceptar i el [[octubre]] del [[855]] va coronar a [[Llemotges]] al seu fill de 8 anys [[Carles l'Infant]]. Probablement Odalric va participar amb les negociacions que van caldre per arribar a aquest punt.
 
El [[856]] el nou emir de [[Còrdova]] [[Muhàmmad I]], que s'havia reconciliat amb [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun]] dels [[Banu Qasi]], li encomana una [[Ràtzia de Mussa ibn Mussa|expedició contra Barcelona]]. Musa acomplí la comanda i va destruir uns quants castells del comtat de Barcelona, saquejant el territori. Un castell, potser el de [[Terrassa]] (Ibn Idari dona Tàrrega però d'altres historiadors musulmans diuen Terrassa), fou conquerit. La incompetència de Odalric en aquest afer no devia ser aliena a la seva posterior destitució.