Leocadio Mendiola Núñez: diferència entre les revisions

'''Leocadio Mendiola Núñez''' ([[(0)|Badajoz]], 1909 - [[(1)|Barcelona]], 1998), militar espanyol, coronel, pilot de combat, va servir en les [[(2)Exèrcit de l'Aire Espanyol|Forces Aèries De La República Espanyola]] durant la [[(3)|Guerra Civil Espanyola]], participant en gairebé totes les batalles. Va ser condecorat amb la [[(4)Placa Laureada de Madrid|Placa]] llorejada DE MADRID.<Ref>"Ordre concedint la placa Llorejada de Madrid al Major d'Aviació senyor Leocadio Mendiola Núñez. ''Gaseta de la República: Diari Oficial'', núm. 243, de 31 d'agost de 1938. Tanmateix, la Placa no li va arribar a ser lliurada personalment perquè tot l'expedient va quedar destruït en l'incendi de l'avió que el transportava, a causa d'un accident, a Figueras (Girona), el 5 de febrer de 1939.

Fill d'un sotsoficial d'Infanteria, el 1926 va ingressar com a voluntari en [[(5)|Enginyers]], per al [[(6)Exèrcit de l'Aire Espanyol|Servei D'aviació]], en l'esquadrilla d'Experimentació de l'escola de vol de [[(7)|Quatre Vents]], on va arribar l'ocupació de [[(8)|sergent]]. En produir-se la fracassada [[(9)Ramón Franco y Bahamonde|sublevació de desembre de 1930]] no hi va arribar a participar, però va romandre arrestat, com la resta del personal de l'escola, fins a la proclamació de la [[(10)Segona República Espanyola|República]] el 14 d'abril de 1931. Després de la seva reincorporació al servei va aconseguir el títol de pilot aviador i el 1932 va ser destinat al grup 21 de [[(11)|Lleó]]. Va fer els cursos de mecànic i de metrallador-bombarder. El 1934 va ser destinat forçós a [[(12)|Tablada]] (Sevilla) i el juny de 1936 voluntari a [[(13)|Getafe]].

Els dies [[(14)Cop d'estat del 18 de juliol|18 y 19 de juliol de]] 1936 va sortir amb el seu [[(15)|Breguet]] 19 a bombardejar el veí regiment d'artilleria lleugera, que s'havia revoltat. Els dies següents va participar en missions d'observació i combat per les serres de [[(16)Serra de Guadarrama|Guadarrama]], [[(17)Serra de Gredos|Gredos]] i [[(18)|Somosierra]], bombardejant una [[(19)|Columna nacionalista a prop d'àvila]].

L'octubre de 1936 va ser destinat a [[Guadalajara (20Castella - la Manxa)|Guadalajara]] per tripular els [[(21)|Tupolev Sb-2]] (Katiuska) subministrats per l'[[(22)Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Urss]] i de nou desembarcats en [[(23)|Cartagena]]. Va ser el primer espanyol en acreditar-se com piloto del bombarder estratègic Katiuska i es va integrar a la 3a esquadrilla del grup 12. La seva primera acció va ser bombardejar els dipòsits de [[(24)CAMPSA|Campsa]] a [[(25)|Sevilla]], el novembre de 1936. El març de 1937 va participar en bombardeigs sobre les [[(26)Corpo Truppe Volontarie|tropes italianes]] en [[(27)|Almadrones]] (Guadalajara) i l'abril va atacar l'estació de tren de [[(28)|Valladolid]]. En aquells dies va ser nomenat cap de la 3a esquadrilla, amb base en [[(29)San Clemente|San Clement (conca)]]. Des d'allà van realitzar vols sobre la Mediterrània per atacar la flota nacionalista. A finals de maig van bombardejar el port de [[(30)Palma|Palma De Mallorca]], arribant a prop d'[[(31)Illa d'Eivissa|Eivissa]] -segons la versió oficial del govern republicà- al [[(32)|Cuirassat deutschland]], de la marina de guerra nazi, que va resultar fet malbé, donant origen a l'[[(33)|Incident deutschland]]. Com a represàlia, la flota alemanya va bombardejar [[(34)|Almeria]].

El juny de 1937 va prendre part en l'[[(35)|Ofensiva d'osca]], paral·lela a l'[[(36)|Ofensiva de segòvia]], dissenyada per [[(37)|Indalecio Prieto]] per alleugerir la situació del [[(38)Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil Española#la Campanya Del Nord|front Nord]]|FRONT NORD|Front Nord]]. El dia 15 va bombardejar [[(39)|Osca]] i el 18 l'[[(40)|Aeròdrom de garrapinillos]] (Saragossa), amb dos esquadrilla de [[(41)|Natachas]] i [[(42)Polikarpov I-15|Camusos]]. El juliol de 1937, com a cap de la 3a esquadrilla, va bombardejar [[(43)Talavera de la Reina|Talavera De La Reina]] i l'aeròdrom d'[[(44)|Àvila]], en el marc de la [[(45)batalla de Brunete|Batalla de brunete]], on va tenir lloc, sobre [[(46)Villanueva de la Cañada|Villanueva De La Canal]], un gran enfrontament entre grups de [[(47)Fiat C.R.32|Chirris]] nacionalistes contra tres esquadrilles de [[(48)Polikarpov I-16|Mosques]] i dos de [[(49)Polikarpov I-15|Camusos]].

Durant la [[(50)|Batalla de belchite]], a començaments de setembre de 1937 va bombardejar els aeròdroms de [[(51)|Garray]] (Sòria) i de [[(52)|Burgs]], així com l'estació de ferrocarril de [[(53)Calataiud|Calatayud]]. L'octubre va bombardejar [[(54)|Calamocha]], [[(55)|Daroca]], l'estació de [[(56)|Sabiñánigo]] i l'aeròdrom de Mallorca. El dia 12 van bombardejar objectius militars de Saragossa. A començaments de novembre va bombardejar [[(57)|Pamplona]]. El desembre de 1937 va prendre el comandament del grup 24 de Katiuskas, sent ja tinent coronel, i va desenvolupar una activitat molt intensa al llarg de la [[(58)batalla de Terol|Batalla de teruel]]: 1 de desembre, estació de ferrocarril de [[(59)Terol|Teruel]]; el dia 3, [[(60)Almudébar|Almudévar]] (Osca); el 8, aeròdrom de [[(61)|Mallorca]]. Els dies 7 i 8 de gener de 1938, [[(62)|Calamocha]] i [[(63)Calataiud|Calatayud]]. El 20 de gener, [[(64)|Salamanca]], on els [[(65)Fiat C.R.32|Chirris]] italians van fer caure un [[(66)|Katiuska]]. El 25 de gener, de nou l'estació de ferrocarril de [[(67)Terol|Teruel]]. El 7 de febrer, [[(68)|Alfambra]].

El 2 de juny de 1938 una esquadrilla de Katiuskas del grup 24 va bombardejar [[(69)La Sénia|La Cenia]] (Tarragona), una base de la [[(70)|Legió Còndor]], quatre d'ells sent fets caure.

Durant la [[(71)batalla de l'Ebre|Batalla de l'ebre]] va tenir gran activitat, volant la major part de les vegades sense protecció de cacera. Però la major catàstrofe va ocórrer sobre [[(72)Monterrubio de la Serena|Monterrubio De La Serena]] (Badajoz), quan un [[(73)Fiat C.R.32|Chirri]] pilotat per [[(74)|Àngel Sales Larrazábal]] va fer caure d'una sola passada a tres [[(75)|Katiuskas]], morint els nou tripulants.

El 29 d'agost de 1938 li va ser concedida la [[(76)Placa Laureada de Madrid|Placa]] llorejada DE MADRID, sent l'únic aviador de la República en aconseguir-la, a causa de la seva incessant activitat des dels començaments de la guerra. El 9 de setembre de 1938 va sofrir un greu accident provant un avió, del que va resultar amb cremades a la cara.

El 16 de desembre de 1938 va repetir el bombardeig de [[(77)La Sénia|La Cenia]], on la [[(78)|Legió Còndor]] havia concentrat tota la seva aviació de cacera i gran nombre de bombarders. L'atac el van realitzar 12 Katiuskas (nou de la 4a esquadrilla, de [[(79)Celrà|Celrá]], i tres de la 2a, de [[(80)Banyoles|Les]] BANYO). L'aviació republicana va perdre quatre homes i dos avions, i l'alemanya set [[(81)Messerschmitt Bf 109|Me-109]] a terra, així com greus danys en la pista de vol.

El 21 de gener de 1939 va bombardejar [[(82)|Salamanca]]. El febrer va passar a [[(83)|França]] amb dos companys en missió oficial per fer-se càrrec de seixanta-dos Katiuskas enviats per l'Urss i que França retenia a [[(84)Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], però finalment França no va permetre el lliurament, en reconèixer al govern de [[(85)Francisco Franco Bahamonde|Franco]], i els avions van ser tornats a l'Urss, de manera que Mendiola i els seus companys van tornar a Espanya (en concret als [[(86)|Plans)]] a l'avió del ministre [[(87)Julio Álvarez del Vayo|Juliol Álvarez Del Vayo]].

Després de la formació de la Junta de Defensa del coronel [[(88)Segismundo Casado|Segismundo Casat]], Mendiola va participar en una reunió, el 27 de març de 1937, en Los Llanos, per tractar del lliurament dels avions en [[(89)Aeroport de Madrid-Barajas|Baralles]], amb el coronel [[(90)|Manuel Cascón Briega]], el tinent coronel [[(91)|Alonso Horta]], el major [[(92)|José María Del Romaní]] i el capità [[(93)|Julián Barber]]. El coronel Cascón els va informar del tractat a Madrid amb la Junta de Casat i els va deixar llibertat per elegir: lliurament a Barajas o exili. Dels 20 [[(94)|Katiuskas]] disponibles, 17 es van lliurar en Barajas i tres van ser utilitzats per sortir d'Espanya, pilotats per Leocadio Mendiola, [[(95)|Ananías Sanjuan]] i [[(96)|Juan Sospedra]], que va volar fins a [[(97)|Orán]] (Algèria).

Abans de sortir a l'exili, Mendiola va intentar convèncer el [[(98)|Coronel cascón]] que sortís amb ells, i li va contestar:

Finalment, el [[(99)|Coronel cascón]] va ser afusellat per les tropes franquistes l'agost de 1939.

Els tres aviadors republicans van ser internats uns mesos en un camp de concentració i després van quedar en llibertat, amb un subsidi del govern de la [[(100)República espanyola en l'exili|República en l'exili]]. [[(101)|Sospedra]] va morir d'una infecció. A començaments d'octubre de 1942 Mendiola va sortir de [[(102)|Casablanca]] cap a [[(103)|Mèxic]] per vaixell. A Mèxic va treballar en diverses empreses i com a instructor de vol. El febrer de 1967 va tornar a Espanya, instal·lant-se en [[(104)Cornellà de Llobregat|Cornellá]], on un amic li va aconseguir treball. Mai no va tenir problemes a Espanya a causa del seu passat com a aviador republicà.