Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 9 anys
m
cap resum d'edició
==Descripció==
Com a tal, la no-violència és una alternativa a l'acceptació passiva de l'opressió i la lluita armada en contra d'ella. Els que practiquen la no-violència poden utilitzar diversos mètodes en les seves campanyes per al canvi social, incloses les formes essencials de l'[[educació]] i la persuasió, la [[desobediència civil]] i l'[[acció directa]] no-violenta, i la comunicació dirigida a través de mitjans de comunicació.
 
El terme "no-violència" és sovint vinculadavinculat amb, o fins i tot utilitzarutilitzat, com a sinònim de [[pacifisme]],. però, elsEls dos conceptes, però, són fonamentalment diferents. Pacifisme denota el rebuig de l'ús de la violència com una decisió personal per raons morals o espirituals, però no per si implica una inclinació cap al canvi a nivell sociopolític. La no-violència ade l'altrealtra costatbanda, pressuposa la intenció de (però no es limita a) el canvi social o polític com una raó per al rebuig de la violència. A més, una persona pot advocar per la no-violència en un context específic, mentre que propugna la violència en altres contextos.
==Història recent==
[[File:Tenzin Gyatzo foto 1.jpg|thumb|150px|El 14è i actual [[Dalai Lama]], Tenzin Gyatso. El Dalai Lama va dir que no la no-violència és l'única manera es pot avançar amb la [[Xina]].<ref>[http://news-service.stanford.edu/news/2005/november9/videos/77.html Dalai Lama brings message of nonviolence on campus visit]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/7302661.stm Exiles question Dalai Lama's non-violence], BBC News, March 18, 2008</ref>]]
En els temps moderns, la no-violència ha estat una eina poderosa per a la protesta social. <ref>Ronald Brian Adler, Neil Towne, ''Looking Out/Looking In: Interpersonal Communication'', 9th ed. Harcourt Brace College Publishers, p. 416, 1999. "In the twentieth century, nonviolence proved to be a powerful tool for political change."</ref><ref>Lester R. Kurtz, Jennifer E. Turpin, ''Encyclopedia of Violence, Peace, and Conflict'', p.557, 1999. "In the West, nonviolence is well recognized for its tactical, strategic, or political aspects. It is seen as a powerful tool for redressing social inequality."</ref><ref>[[Mark Kurlansky]], ''Nonviolence: The History of a Dangerous Idea'', Foreward by [[Dalai Lama]], [http://books.google.com/books?id=loIfgZgr9BsC&pg=PA7&dq=all+religions++nonviolence&ei=bw_nSqSdBKa2NMalmYcM#v=onepage&q=dangerous&f=false p. 5-6], Modern Library (April 8, 2008), ISBN 0812974476 "Advocates of nonviolence — dangerous people — have been there throughout history, questioning the greatness of Caesar and Napoleon and the Founding Fathers and Roosevelt and Churchill."</ref> Hi ha molts exemples de la seva utilització en la [[resistència no-violenta]] i la [[revolució no-violenta]]. Els exemples més coneguts són [[Mahatma Gandhi]] líder de dècades de lluita no-violenta contra el llarg [[domini britànic a l'Índia]], que finalment va ajudar a l'[[Índia]] a guanyar la seva independència el 1947. [[Martin Luther King]] va adoptar els mètodes no violents de Gandhi en la lluita per guanyar els [[drets civils]] dels [[afroamericà|afroamericans]]. Les campanyes de [[César Chávez]], de la no-violència en la dècada de 1960 per protestar pel tracte dels treballadors agrícoles a [[Califòrnia]]. <ref> Stanley M. Burstein and Richard Shek: ''"World History Ancient Civilizations "'', page 154. Holt, Rinhart and Winston, 2005. As Chavez once explained, "Nonviolence is not inaction. It is not for the timid or the weak. It is hard work, it is the patience to win."</ref> El 1989 la "[[Revolució de Vellut]]" a [[Txecoslovàquia]], que va veure la caiguda del govern [[comunista]] <ref>[http://archiv.radio.cz/history/history15.html RP's History Online - Velvet Revolution]</ref> és considerada una dels més importants revolucions no-violentes de gran part de [[1989]]. <ref name="Ives2001">{{Citation | title = No Fear | url = http://salsa.net/peace/article38.html |date=19 October 2001 | location = Palo Alto College | author = Ives, Susan | accessdate = 2009-05-17}}</ref> Més recentment, les campanyes no-violentes de [[Leymah Gbowee]] i les dones de [[Libèria]] van ser capaços d'aconseguir la pau després de 14 anys de guerra civil. <ref>Chris Graham, [http://augustafreepress.com/2009/10/26/peacebuilding-alum-talks-practical-app-of-nonviolence/ Peacebuilding alum talks practical app of nonviolence], Augusta Free Press, October 26, 2009.</ref>
 
 
El terme "no-violència" és sovint vinculada amb, o fins i tot utilitzar com a sinònim de [[pacifisme]], però, els dos conceptes són fonamentalment diferents. Pacifisme denota el rebuig de l'ús de la violència com una decisió personal per raons morals o espirituals, però no per si implica una inclinació cap al canvi a nivell sociopolític. La no-violència a l'altre costat, pressuposa la intenció de (però no es limita a) el canvi social o polític com una raó per al rebuig de la violència. A més, una persona pot advocar per la no-violència en un context específic, mentre que propugna la violència en altres contextos.
 
==Vegeu també==
21.779

modificacions