Esteve d'Alvèrnia: diferència entre les revisions

Esteve era llavors al seguici reial i va haver de comparèixer al concili, al·legant pel seu incompliment en el casament les relacions amb una parenta propera de la dona i els consells del seu confessor i va oferir provar la veracitat dels fets. La ponència es va encarregar a Hincmar arquebisbe de [[Reims]], que per raons teològiques i jurídiques va determinar que el matrimoni no es podia consumar per no cometre incest i que per tant si no estava consumat no hi havia matrimoni real i quedava dissolt. Esteve perdia la dot entregada i era condemnat a una penitència però complerta aquesta podria casar-se, i va quedar dispensat de donar el nom de la parenta; el concili va exhortar a la pau entre les dues famílies i a no cometre actes irresponsables.

 

 

El [[862]] Carles el Calb va planejar espoliar a [[Carles de Provença]], fill de [[Lotari I]]. Molts nobles es giraren contra Carles i entre ells Humfrid de [[Septimània]] i [[Gòtia]] i Esteve d'Alvèrnia. Provença, sota la direcció del regent [[Gerard del Rosselló]] va fer front a l'intent anexionista. Esteve va aconsellar a [[Carles l'Infant]] d'Aquitània, a la revoltà a la que s'havia unit el seu germà gran Lluís (després LLuís Ii de França). Tot el sud s'escapà del control de Carles el Calb.