Càlcul de probabilitats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 10:
El càlcul de probabilitats té el seu origen en l'anàlisi dels jocs d'atzar de [[Gerolamo Cardano]] al segle XVI, i per [[Pierre de Fermat]] i [[Blaise Pascal]] al segle XVII. Encara que una moneda simple o llençar els daus o d'un succés aleatori, repetint moltes vegades tenim una sèrie de resultats que tenen certes propietats estadístiques, que es poden estudiar i predir. Dos resultats matemàtics fonamentals en aquest sentit són la llei dels grans nombres i el teorema del límit central.
Inicialment, en el càlcul de probabilitats es van considerar principalment els esdeveniments discrets, i els seus mètodes eren principalment combinatòris. Però les consideracions analítiques han obligat a introduïr variables aleatòries contínues en el càlcul. Aquesta idea té l'origen en la moderna teoria de probabilitats, les bases van ser establertes per [[Andrey Kolmogorov | Andrey Nikolaevich Kolmogorov]]. Kolmogorov combina el concepte d'univers, introduït per [[Richard von Mises]] i la teoria de la mesura per presentar el sistema d'[[axiomes de la teoria de probabilitats]] l'any 1933. Aviat, el seu enfocament es va convertir en la base indiscutible del càlcul de probabilitats modern.
== Definició clàssica de probabilitat ==
| |||