Comtat d'Armanyac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Comtat D'Armanyac}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Blason_comte_fr_Armagnac.svg|200px|thumb|right|
El '''comtat d'Armanyac''' (en occità ''Armanhac'', en francès ''Armagnac'') fou una jurisdicció feudal d'[[Occitània]], a la [[Gascunya]], creada a finals del [[segle X]]. El nom del país es creu que ve d'un cap militar franc que va establir-se a la regió al [[segle V]].
Linha 14 ⟶ 13:
===Comtes d'Armanyac i de Rodés===
[[Fitxer:Armoiries Armagnac-Rodez.svg|200px|right|thumb|Armes dels comtes d'Armanyac i [[comtat de Rodés|de Rodés]] des de [[1314]]; quarterat, al primer i quart camps de plata un leó de gules i el segon i tercer de gules un lleó lleopardat daurat]]
Bernat VI va deixar al seu germà Gastó (mort el [[1326]]) el vescomtat de Fesenzaguet i al seu fill Joan I l'Armanyac i Fesenzac; aquest darrer, des del [[1314]] era del [[Comtat de Rodés|comte de Rodés]] per herència de la seva mare Cecília. El [[1362]] fou derrotat a la batalla de [[Launac]] per [[Gastó III de Foix|Gastó Febus]] i va haver de pagar un fort rescat, però després els Armanyac es van recuperar. Fou pare de [[Mata d'Armanyac]], casada amb l'infant [[Joan I el Caçador|Joan d'Aragó]], [[duc de Girona]] i [[comte de Cervera]]. A la seva mort, el [[1373]], el va succeir el seu fill Joan II ''el Desigual'', que a part d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, va rebre els vescomtats [[Vescomtat de Lomanha|de Lomanha]] i [[Vescomtat d'Auvilars|d'Auvillars]], procedents de l'herència de la seva madrastra Regina de Gòtia (morta el [[1325]]) i, a la mort de la seva mare Beatriu de Clermont ([[1364]]), el [[comtat de Charolais]] (o Charollais). Va morir el [[1384]] i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan II. Casat amb la comtessa Margarida de [[Comtat de Comenge|Comenge]], fou comte consort, però no va tenir successió (Margarida va viure fins el [[1443]] i es va casar dues vegades més).
Línia 39:
El [[1645]] el rei va tornar a concedir el comtat d'Armanyac a [[Enric de Lorena]], comte d'Harcourt, que fou [[virrei de Catalunya]] durant la [[Guerra dels Segadors]]. A la seva mort, el [[1666]], el comtat passà al seu fill Lluís de Lorena, mort el [[1718]]. Fou succeït pel seu fill Carles de Lorena, mort el [[1751]], i el comtat fou definitivament incorporat a la corona de França.
[[Fitxer:Map fr duchy of Gascony 1150.svg|thumb|Feus de Gascunya vers 1150]]
==Llista de comtes d'Armanyac ==▼
Le '''comté d'Armagnac''' est un ancien pays de France compris avec le [[comté de Fézensac]] dans le duché de [[Gascogne]] et avait pour capitale [[Lectoure]].
===Casa d'Armanyac===▼
*Guerau I Trancalleó abans 1000-1020▼
*Bernat II Tumapaler 1020-1063▼
*Guerau II 1063-1095▼
*Arnau Bernat 1072-1080 (associat)▼
*Bernat III 1095-1110▼
*Guerau IV Trancalleó 1188-1215▼
El '''comtat d'Armagnac''' fou antic país i jurisdicció feudal de França dins en el ducat de [[Gascunya]], que tenia per a capital la població de [[Lectoure]].
===Casa de Lomanha===▼
*Bernat V 1241-1245▼
*Mascarosa I 1245-1249▼
*Joan II el Desigual 1373-1384▼
*Joan III 1384-1391▼
*Bernat VII 1391-1418▼
*Joan IV 1418-1450▼
*Joan V 1450-1455▼
El comtat data de [[960]], quan els fills de Guillem Garcès, comte de Fézensac, es repartiren les seves terres: el fill petit, [[Bernard El Guenyo]], va rebre l'Armanyac. Els [[comtes d'Armagnac]] van fer homenatge, a la fi del segle XII als [[Llista dels comtes de Tolosa|Comtes de Tolosa de Llenguadoc]], i després directament als reis d'Angleterra. Després d'haver reunit el Fézensac a l'Armanyac pel matrimoni de Gerald III d'armanyac i d'Anicel·la de Fézensac, la primera casa d'Armagnac s'extingí el [[1215]] amb [[Gerald IV]]. El seu cosí [[Gerald de Lomanha]], vescomte de Fézensaguet, el va succeir i va fundar la segona casa d'Armagnac. Esquivat I, fill de Jordà de Chabanas i Alicia de Bigorra fou comte de part de Bigorra, vescomte de Coserans i senyor de Chabanas i per matrimoni amb Mascarosa II fou també comte d'Armanyac i Fézensac, i vescomte de Lomanha i Fézensaguet. A la seva mort el 1283, el vescomte de Bearn i comte de l'altra part de Bigorra va reclamar la successió de tot el comtat en nom de la seva filla Constança que (per dret de la seva mare) va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el vescomte de Turena, i de Constança de Montcada, va confiscar el comtat de Bigorra el 1307.
:- a la corona 1455-1461▼
Aquesta nissaga va arribar al seu zenit de prosperitat al segle XIV, quan dominava també el comtats de Charolais, [[Comtat de Comenge|Comenge]] i [[comtat de Rodés|Redès]]. El comtat va ser declarat confiscat i reunit a la Corona el [[1481]]. [[Carles VIII de França]] el tornà al comte Carles I, del qual el va heretar el besnebot, Carles IV, [[duc d'Alençon]], que es va casar amb Margarita d'Angulema, germana de [[Francesc I de França]].
Aquest comte d'Armanyac va morir sense descendència i el seu heretatge passà el 1525 a [[Enric II de Navarra|Enric d'Albret]], que es va casar amb la seva vídua. El rei [[Enric IV de França|Enric IV]] va reunir el comtat i [[Regne de Navarra|Navarra]] a la corona el [[1607]]. El [[1645]], [[Lluís XIV de França]] el va cedir a Enric de Lorena, comte d'Harcourt, del qual els descendents el van conservar fins a la [[Revolució Francesa|Revolució]].
*Joan V 1461-1470▼
*Guillem Garcès de Fesenzac, comte de Fézensac (amb Armagnac) 926 - 960
*Bernat I d'Armagnac el Guenyo, primer comte privatiu d'Armanyac 960-995 (fill)
*Guerau III 1110-1160 (fill) adquireix Fézensac per matrimoni
*Bernat IV 1160-1188 (comte de Fésenzac i Armaynac, fill)
▲*Guerau IV Trancalleó 1188-1215 (comte de Fésenzac i Armaynac, fill)
*Guerau V 1215-1219 (fill de Bernat de Lomanha, vescomte de Fésenzaguet)
**Bernat Arnau d'Armagnac 1217-1226, pretendent
*Pere Guerau 1219-1241 (fill de Guerau V)
*Mascarosa I (comtessa) 1243-1245 (filla de Gerald V)
*Arnau Odó II de Lomanha (Arnau III Odó de Lomanha), 1243-1255 (consort 1243-1245, regent 1245-1255)
*Esquivat de Chabanas, senyor de Chabanas 1255-1256 (comte consort, comte de part de Bigorra +1283)
*Guerau VI 1256-1285 (nebot de Gerald V, fill de Roger de Lomanha vescomte de Fésenzaguet).
*Bernat VI 1285-1319 (gill) (adquireix per matrimoni el comtat de Rodès)
*Joan I 1319-1373 comta d'Armanyac i Rodes (fill) (adquireix per matrimoni el comtat de Charollais i el 1365 el vescomtat de Lomanha)
▲*Joan III 1384-1391 (fill)
▲*Bernat VII 1391-1418 (germà) conestable de França
▲*Joan IV 1418-1450 (fill)
▲*Joan V 1450-1455 (fill)
▲:- a la corona 1455-1461
:- a la corona 1470-1471
*Joan V 1471-1472
:- a la corona 1472
*Joan V 1472-1473
:- al senyor de Beaujeu 1473
▲*Carles I 1473-1481 (vescomte de Fesezaguet)
:- segrestat pel rei 1481-1497
:- a la corona 1491
===Casa d'Albret===
*Alan I d'Albret 1491-1522
**Carles II (Carles IV d'Alençon) 1509-1525 (besnebot de Carles I; el seu avi Joan II d'Alençon s'havia casat amb Maria d'Armanyac, filla de Joab IV)<ref>''Bulletin de la Section de géographie'', Vol.15, 131.</ref>
*Enric I d'Armanyac 1522-1555 (II de Navarra)
*Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra)
*Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra esdevé Enric IV de França el 1589)
:- a la corona 1589 (que compra també les Quatre Valls el 1607)
===
* Enric comte d'Harcourt (Enric de Lorena-Guisa, ''el Jove'') 1645-1666 (fill de Carles I d'Elbeuf)
*
* Carles de Lorena-Guisa 1718-1751 (fill)
==Notes ==
<references/>
==Bibliografia==
*[http://documents.univ-lille3.fr/files/pub/www/recherche/theses/barrois-dominique/html/these_front.html Dominique Barrois, ''Jean Ier, comte d'Armagnac (1305-1373): son action et son monde'', tesi doctoral de l'Universié de Lille III-Charles de Gaulle, 2004.]
*Charles Samaran, ''La Maison d'Armagnac au XVe siècle et les dernières luttes de la féodalité dans le Midi de la France'', París, A. Picard, 1907,
{{PortalOc}}
| |||