Timurtaix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12:
Timurtash era jove encara. Al seu govern a Alep va cometre errors greus; va alliberar a [[Balduí II de Jerusalem]] (que Balak havia fet presoner) confiant en què mantindria la seva paraula de no fer la guerra, cosa que naturalment el rei croat no va fer. Després fou derrotat a les afores d'Alep per les forces lleials al seljúcida local Sultan Shah, i al emir [[Dubays ben Sadaqa]], aliats ara als croats (tot i que Balduí havia promès que no s'hi aliaria). Timurtash, amb molt pocs suports (fins i tot el seu cosí Badr al-Dawla Sulayman que havia estat governador d'Alep del [[1122]] al [[1123]] i que se sentia humiliat per haver estat apartat del càrrec per Balak, no li feia costat) va fugir a [[Mardin]] (agost) mentre a Alep assolia el poder el cadi local Abu l-Hasan Muhammad ben al-Kashshab nominalment en nom de Timurtash.
 
Aquest va demanar ajut al seu germà Sulayman de [[Mayyafarikin]] (setembre) però els dos germans no es van entendre i Alep va quedar abandonada a la seva sort. El [[1125]] el cadi va enviar una ambaixada demanant el retorn de Timurtash, però aquest va empresonar als ambaixadors; aquestos es van escapar i llavors l'ambaixada es va dirigir a ''Ak Sunkur al-Bursuki'', atabeg de [[Mossul]], al qual es va oferir el govern, del que va prendre possessió aviat i la va governar un temps fins que fou assassinat pels ismaïlites d'[[Alamut]] el [[1127]]. El va succeir el seu fill Masud però el [[1128]]/[[1129]] va caure en mans de l'atabeg de Mossul [[Imad- ad-Din [[Zengi]] (o Zangi).
 
Aquest havia estat nomenat atabeg de Mossul el [[1126]] i el mateix any ja havia posat setge a [[Nisibin]] que pertanyia a Timurtash, el qual va demanar ajut al seu cosí Daud de [[Khartpert]] i [[Hisn Kayfa]], amb el que tenia una relació no gaire cordial per diversos motius. Timurtash va haver de prometre la ciutat a Daud. Zengi va interceptar un colom missatger enviat per Timurtash al governador de Nisibin, i va substituir el missatge aconseguint que la guarnició es rendís a les seves forces. Aquest èxit de Zengi, seguit el [[1128]]/[[1129]] de la conquesta d'Alep, van obligar als emirs ortúkides a aliar-se entre ells i amb altres emirs turcmans.