Occità alvernès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
vandalisme
Línia 1:
L''''alvernès''' (en [[occità]]: ''auvernhat'') es el dialecte d'ococcità parlat dins la major part en totade l'[[Alvèrnia]] històrica (nollevat vers [[Orlhac]]), dins la regiomajor Alvernyapart onde hi[[Velai]] ha(llevat tambévers l'Allier,[[Sinjau]]) dei llenguadins francesa,la elmeitat sud de [[VelaiBorbonès]], (ambtot influènciesel deldepartament franco-provençalde o[[Puèg arpitàde versDoma]] i una part del [[SinjauCantal]]), ide enl' Gavaldà[[Alt (apropLéger]], totd'[[Alièr]] eli departamentde Lozère)[[Cruesa]]. Es un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el [[nord-alvernès]]); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.
 
== Característiques ==
Línia 6:
Algunes característiques li son pròpies'''
 
* [[Palatalització]] de les consonants davant ''i'' i ''u:'' ''libre'' [ljibrə] (llibre), ''nudnus'' [njy]. Aquesta palatalització varia segons els llocs.
 
Altres característiques son comunes amb altres parlars nord-occitans;
 
* Palatalització dels grups ''ca'' i ''ga'' vers ''cha'' e ''ja/ia'': ''loulo jialjau chantochanta'' (per ''loulo gaugal cantocanta'') (el gall canta).
 
* Caiguda de les consonants finals : ''z-a chantat'' amb la ''-t'' final muda.
 
* Ús de la z- eufònica davant vocal només en Puy de Dôme : ''z-aime tapar de palòts'' (m'agrada agafar boles de neu)
Cantal: Me plai d'aganta de poumèls.
 
== Comparació de les normes ==
En alvernès, hi ha tresdues normes en l'actualitat: l'escritura alvernesa tradicional, la [[norma classica occitana]] i la [[norma bonaudiana]].
 
<center>
Linha 25 ⟶ 24:
! colspan="2"| Comparació entre les dues normas existents en occità alvernès (extret de la Declaració Universal dels Drets Humans)
 
|-
|- [[Norma tradicional]]
! [[Norma clàssica occitana]]
! [[Norma bonaudiana]]
|-
 
 
|style="background: Toutos las persounos naissou libros e egalos en dinhitat e en drèit. Sou doutados de razou e de counsciéncio e lour chau oubra entre guessos dienc un esperit de frairesso.
|style="background: #f9f9f9; "|Totas las personas naisson liuras e parieras en dignitat e en dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lor chau (/fau) agir entre elas amb un esperit de frairessa.
|style="background: #f9f9f9; "|Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.