Fires i Festes de la Santa Creu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m'he autorevertit sense voler :-P
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{FR}}
== Introducció ==
Les '''Fires i Festes de la Santa Creu''' de Figueres són la [[festa major]] de la [[ciutat]] de [[Figueres]]. Se celebren als voltants del [[3 de maig]] amb una setmana de duració. S’inicien el divendres amb la [[cercavila]] dels grups de cultura popular de la ciutat, el pregó inaugural i l'elecció de la [[pubilla]] de l'[[Empordà]]. El dia central de la festa és el 3 de maig, diada de la [[Santa Creu]], però el dia que recull més afluència de forasters és l’1l’[[1 de maig]], que coincideix amb la [[festa del treball]]. És una de les festes més reconegudes del territori Gironí. El nom de Santa Creu prové de la influència de l’àrea espiritual del [[Monestir de Sant Pere de Rodes]], {{CN}}lloc on es celebrava Any Sant, amb un cerimonial que s’equipara als de [[Roma]] i [[Santiago de Compostela]]{{qui}}, quan el dia 3 de Maigmaig, data del descobriment de la Creu de Crist, coincidia amb divendres.
== Història. ==
El mes de setembre de 1419 el rei Alfons el Magnànim va signar Quatre decrets sobre Figueres, tres dels quals confirmaven els privilegis concedits pels seus antecessors i el quart, amb data de 28, establia a més de les fires habituals, una altra que havia de començar vuit dies abans de la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig, i havia de prolongar-se fins a vuit dies després. Aquesta es convertí en la gran fira de la comarca, ja que la gent de tots els pobles aquest dia s’encaminaven a Figueres, on el marcat contenia tot tipus de bestiar i mercaderies. La fira de bestiar es feia fora muralla, on avui hi ha placeta baixa de la Rambla, i la de mercaderies, a la plaça de l’Ajuntament i als carrers dels voltants.
==
Localització ==
La Fira de la Santa Creu va aparellar-se el 1819 amb un dia de festa i van començar a néixer les Fires i Festes de la santa Creu, que avui pràcticament només son festes. El lloc per situar les atraccions festives fou el carrer de Monturiol, la plaça de la Palmera, la de l’Escorxador i, més tard, la de Josep Tarradellas. Posteriorment, es va inaugurar el nou clos de fires a la carretera de Roses. Les Fires i Festes de la Santa Creu, s’allarguen uns vuit dies al voltant de la data del 3 de maig i consistissen en diversos actes festius, culturals, esportius i religiosos, entre els quals sobresurten les fires del dibuix, del llibre, de maquinària, la cavalcada de carrosses, el concurs de creus de maig, ...
 
== Història. ==
== Activitats actuals més tradicionals. ==
El mes de setembre de [[1419]] el rei [[Alfons el Magnànim]] va signar Quatrequatre decrets sobre Figueres, tres dels quals confirmaven els privilegis concedits pels seus antecessors i el quart, amb data de 28, establia a més de les fires habituals, una altra que havia de començar vuit dies abans de la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig, i havia de prolongar-se fins a vuit dies després. {{CN}} Aquesta es convertí en la gran fira de la comarca, ja que la gent de tots els pobles aquest dia s’encaminaven a Figueres, on el marcat contenia tot tipus de bestiar i mercaderies. La fira de bestiar es feia fora muralla, on avui hi ha placeta baixa de la Rambla, i la de mercaderies, a la plaça de l’Ajuntament i als carrers dels voltants. La Fira de la Santa Creu va aparellar-se el [[1819]] amb un dia de festa i van començar a néixer les Fires i Festes de la santa Creu.
 
== Localització ==
La Fira de la Santa Creu va aparellar-se el 1819 amb un dia de festa i van començar a néixer les Fires i Festes de la santa Creu, que avui pràcticament només son festes. El lloc per situar les atraccions festives fou el carrer de Monturiol, la plaça de la Palmera, la de l’Escorxador i, més tard, la de Josep Tarradellas.{quan}} Posteriorment, es va inaugurar el nou clos de fires a la carretera de Roses.{quan}} Les Fires i Festes de la Santa Creu, s’allarguen uns vuit dies al voltant de la data del 3 de maig i consistissen en diversos actes festius, culturals, esportius i religiosos, entre els quals sobresurten les fires del dibuix, del llibre, de maquinària, la cavalcada de carrosses, el concurs de creus de maig, ...
 
== Activitats actuals més tradicionals. ==
Avui, les activitats de fires com a tals segueixen sent molt importants i es celebren les següents:
la* Fira d’Alimentació (des de 1985),
la* Fira del Segell, Moneda i Col•leccionisme (des de 1978)
la* Fira de Dibuix i Pintura(des de 1961),
la* Fira del Llibre Vell i d’Ocasió(des de 1979),
la* Fira d'Artesania (des de 1982),
la* Trobada de Plaques de Cava (des del 2002)
* Trobada de puntaires
una* Fira dels Ocells i la Natura.
 
'''===Activitats festives'''===
la Fira d’Alimentació (des de 1985),
* L’Embarraca’t( (des del 1982).
la* Desfilada de Gegantsgegants
* Cap grossos
* Atraccions de fires,
* Sardanes,
* Activitats esportives i partits dels equips locals en les diferents modalitats d’esports.
 
== =Cercaviles i cultura tradicional ===
la Fira del Segell, Moneda i Col•leccionisme (des de 1978)
Berrugam (des de 1997) la procedència del ve del Capgròs més antic i popular de Figueres caracteritzat per tenir un bony al cap. Originàriament, en Berruga era un capgròs que juntament amb un fuet, tenia la funció d’obrir pas als altres gegants, empaitar els petits i donar ambient a les festes de [[Corpus]], Santa Creu i Reis. A Figueres, però, la tradició explica que l’infant que aconseguia prendre-li el fuet i aconseguia, també, portar-lo a l’Ajuntament, era recompensat amb diners. {{CN}}
 
=== Competicions esportives == =
la Fira de Dibuix i Pintura(des de 1961),
Dins la programació esportiva destaquen diferents modalitats, com els campionats de dards, petanca i ping-pong, la Marxa Cicloturista (des de 1980) i partits tan de voleibol, bàsquet i futbol dels equips locals contra equips de província.
 
=== Música == =
la Fira del Llibre Vell i d’Ocasió(des de 1979),
 
la Fira d'Artesania (des de 1982),
 
la Trobada de Plaques de Cava (des del 2002)
 
Trobada de puntaires
 
una Fira dels Ocells i la Natura.
 
'''Activitats festives'''
 
L’Embarraca’t( des del 1982)
 
la Desfilada de Gegants
 
Cap Grossos (una de les més tradicionals i populars)
 
Atraccions de fires,
 
Sardanes,
 
Activitats esportives i partits dels equips locals en les diferents modalitats d’esports.
 
== Cercaviles i cultura tradicional ==
Berrugam (des de 1997) la procedència del ve del Capgròs més antic i popular de Figueres caracteritzat per tenir un bony al cap. Originàriament, en Berruga era un capgròs que juntament amb un fuet, tenia la funció d’obrir pas als altres gegants, empaitar els petits i donar ambient a les festes de Corpus, Santa Creu i Reis.
A Figueres, però, la tradició explica que l’infant que aconseguia prendre-li el fuet i aconseguia, també, portar-lo a l’Ajuntament, era recompensat amb diners.
== Competicions esportives ==
Dins la programació esportiva destaquen diferents modalitats, com els campionats de dards, petanca i ping-pong, la Marxa Cicloturista (des de 1980) i partits tan de voleibol, bàsquet i futbol dels equips locals contra equips de província.
== Música ==
Dins les activitats musicals destaca la programació de balls de diferents gèneres i procedències i, especialment, el famós festival, sobretot entre els joves "Embarraca't", que compta amb la participació de moltes de les entitats de la vila, que aquests dies gestionen les casetes -unes barres de bar anomenades “barraques”- amb l’objectiu d’obtenir finançament per a les seves activitats anuals. Anualment, una vegada acabada tot el conjunt d’activitats, fires i festes, es realitza un castell de focs que dona pas al tancament de les fires.
 
[[Categoria:Figueres]]
[[Categoria:Festes de Catalunya]]