|
El comtat d''''Herbauges''' fou una jurisdicció feudal de Fraça formada per les senyories del baix [[Poitou]] creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.
{{Traducció|fr|Herbauges}}
Le comté d''''Herbauges''' fut créé par les seigneuries du [[Bas-Poitou]] afin de lutter efficacement contre la menace normande.
El comtat d''''Herbauges''' fou creat per les senyories del [[Bas-poitou]] per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.
== Géographie ==
== Geografia ==
El comtat d'Herbauges abraçava el baix Poitou amb el actual país de [[Retz]], més el nord de la [[Vendée]], des de les illes costaneres ([[Noirmoutier]], [[Bouin]]), fins a [[Tiffauges]], la vall de [[Clisson]] i els [[Mauges]] al interior.
Le comté d'Herbauges recouvrait le [[Bas-Poitou]] comprenant le [[Pays de Retz]] actuel, plus le nord de la [[Vendée (département)|Vendée]] depuis les îles côtières ([[Noirmoutier]], [[Bouin]]), jusqu'à [[Tiffauges]] , la vallée de [[Clisson]] et les [[Mauges]] à l'intérieur des terres.
El comtat d'Herbauges recobria el [[Bas-poitou]] que comprenia el [[País De Retz]] actual, més el nord de la [[Vendée]] des de les illes costaneres ([[Noirmoutier]], [[Bouin)]], fins a [[Tiffauges]], la vall de [[Clisson]] i els [[Mauges]] dins de les terres.
== Histoire ==
== Història ==
El [[820]], els normands amenaçaven [[Noirmoutier]], i van cremar el priorat de [[Beauvoir]], apoderant-se de l'illa de [[Bouin]], que van saquejar i van fer presoners els seus habitants, marxant carregats de botí cap al seu país. De cara a enfrontar les seves ràtzies i les amenaces permanents que exercien sobre les poblacions baix [[Poitou]], els senyors van decidir organitzar la defensa i la resistència a aquestos invasors.
Per protegir a la vegada les illes amenaçades i la part continental veïna, es va decidir la creació del comtat d'Herbauges, una vasta possessió militar que tenia per capçalera a ''Ratiatum'', avui [[Rezé]], delimitat probablement al nord pel [[riu Loira|Loira]], a l'est pel [[Sèvre]] de Nantes, al migdia pel [[Gran Lay]], a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]]. Dos pagus menys considerables, [[Mauges]] i [[Tiffauges]], es trobaven incorporats dins aquestos límits. Aquest comtat, anomenat Herbauges, agrupava doncs forces militars bastant importants, podent marxar en cas d'emergència als punts amenaçats.
El [[830]], els normands s'apoderaren de [[Noirmoutier]] cremant i destruint el monestir. Renald o Rainald, comte d'Herbauges, va recuperar Noirmoutier amb forces considerables.
En [[820]], les vikings menacent [[Noirmoutier]], brûlent le prieuré de [[Beauvoir]], s'emparent de l'île de [[Bouin]], la pillent, font prisonniers ses habitants et repartent chargés de butin pour leur pays. Face à leurs razzias et aux menaces permanentes, qu'ils font peser sur les populations du bas-[[Poitou]], les seigneuries décident d'organiser la défense et la résistance à ces envahisseurs.
El [[835]], els normands es van presentar, davant el port anomenat la Conxa (La Conque), amb nou naus portant als seus flancs una cavalleria nombrosa. Van desembarcar, però la resistència valenta de Renald i dels insulars que es van posicionar en massa a les muralles, va aturar als víkings. Molts cavallers i infants normands van morir en la lluita; volent venjar aquest fracàs, els víkings van tornar alguns mesos més tard, amb forces més considerables, s'apoderaren de l'illa de Noirmoutier, abandonada pels frares i els habitants, i en van fer una mena de quarter general on portaven el botí de les seves expedicions.
El [[820]], els víkings amenacen [[Noirmoutier]], cremen el priorat de [[Beauvoir]], s'apoderen de l'illa de [[Bouin]], la saquegen, fan presoners els seus habitants i se'n van encarregats de botí per al seu país. De cara a les seves ràtzies i a les amenaces permanents, que fan pesar sobre les poblacions bas-[[Poitou]], les senyories decideixen organitzar la defensa i la resistència a aquests invasors.
El [[841]] [[Lambert II de Nantes]] i el comte [[Ricuí de Nantes]] van combatre en bàndols oposats a la [[batalla de Fontenoy-en-Puisaye]] el [[25 de juny]] del [[841]]. Ricui va morir a la lluita; Lambert considerava el comtat de Nantes con el seu territori legítim però el rei de França Carles II el Calb no li va concedir i el va donar a Renald, comte d'Herbauges. LLavors Lambert va abandona el partit del rei i es va unir al rei bretó [[Nominoe|Nominoë]].
Renald de Nantes i Herbauges va derrotar a Lambert de Nantes i als seus aliats els bretons de Nominoé i els víkings d'[[Hasting]] a la batalla de [[Messac]] però poc després, fou derrotat i mort a [[Blain]] el [[24 de maig]] [[843]]. Els nantesos es van negar a reconèixer a Lambert com a comte perquè aquest era sospitos d'haver guiat als normands que el 24 de juny van saquejar la ciutat i van matar al bisbe a la seva catedral. Després de la sortida dels seus aliats, Lambert es va fer amo finalment de Nantes.
El 844 Lambert va matar en un combat al comte [[Bernat II de Poitiers]] i al fill i successor de Renald, [[Hervé]] comte d'Herbauges. El comtat d'Herbauges fou cedit a Rangenold, possible germà d'Hervé (que fou [[Marca de Nèustria|marquès de Nèustria en front de Bretanya]] el 878.
Pour protéger à la fois et les îles menacées et le continent qui les avoisinait, il fut décidé la création du comté d'Herbauges, vaste possession militaire ayant pour chef-lieu ''Ratiatum'', aujourd'hui [[Rezé]], délimité vraisemblablement au nord par la [[Loire (fleuve)|Loire]], à l'est par la [[Sèvre nantaise]], au midi par le [[Grand Lay]], à l'ouest par l'[[Océan Atlantique]].<br/> Deux pagus moins considérables, [[Mauges]] et [[Tiffauges]], se trouvaient incorporés dans ces limites.<br/> Ce comté, nommé Herbauges, renfermait donc des forces militaires assez importantes, pouvant à l'improviste se porter sur des points menacés.
Al tractat d'Angers del 851, [[Carles II el Calb]] concedí les insígnies de la reialesa a Erispoé, amb els comtats de Rennes i de Nantes així com el país de Retz que formava la part nord d'Herbauges. Amb això l'antiga [[Marca de Bretanya]] quedava incorporada totalment al regne de Bretanya.
Per protegir a la vegada i les illes amenaçades i el continent que els estava tocant, va ser decidit la creació del comtat d'Herbauges, vasta possessió militar tenint per a cap de districte ''Ratiatum'', avui [[Rezé]], delimitat de manera versemblant al nord pel [[Riu Loira|Loira]], a l'est per la [[Deslleta nantaise]], al migdia pel [[Gran Lay]], a l'oest per l'[[Oceà Atlàntic|Oceà Atlantique]].<br/> Dos pagus menys considerables, [[Mauges]] i [[Tiffauges]], es trobaven incorporats en aquests limites.<br/> Aquest comtat, anomenat Herbauges, tancava doncs forces militars bastant importants, podent d'improvís portar sobre punts amenaçats.
Quan Carles el Calb va crear les marques de Nèustria (una front als bretons i una front als normands) en va donar una (la dels normands) al senescal Adalard, contra les pretensions del rorgònides que governaven el Maine amb els que Rangenold estava emparentat (era cosí de Rorgo II i de Gasfred, comtes sucecssius de Maine successors de Rorgó I), Rangenold, Rorgó, Gausfred i el rei Salomó de Bretanya es van aliar; el 865, quan ja Gausfrad havia succeït a Rorgó II, el rei va decidir retirar la marca a Adalard i donar-la a Gausfred a canvi de la submissió dels rebels. El 878 com que els fills de Gausfred eren massa joves per succeir-lo (tant a Maine com a la Marca) el poder va passar al seu cosí Ragenold d'Herbauges, que fou llavors comte de Maine i marquès de Neustria. El 25 de juliol del 885, els normands van saquejar Rouen. Ragenold va marxar en ajut de la ciutat i va morir en la lluita. Ja no es coneix cap altre comte d'Herbauges. El comtat de Nantes i el país de Retz van caure sota influència dels Plantagenets amb Folc I d'Anjou (que va rebre el comtat de Nantes que formara la zona de disputa entre Bretanya o Anjou fins al segle XIII. Els normands van continuar fent expedicions al comtat d'Herbauges i més enllà fins al cor del Poitou i cap a Aquitània durant la resta del segle i el següent però al inici del segle XI el comte de Poitou, [[Guillem V de Poitiers|Guillem V]], a qui devia retornar el territori, va derrotar finalment als normands; Herbauges estava cobert de torres i fortaleses.
== Llista de Comtes ==
*Renald (Rainald, Reinald) vers 830-843
En [[830]], les Vikings s'emparent de [[Noirmoutier]] brûlent et détruisent le monastère.<br/>
*Hervé 843-844
*Ragenold 844-885
==Relació de Ragenold amb els comtes de Maine==
El [[830]], els Víkings s'apoderen de [[Noirmoutier]] cremen i destrueixen el monastère.<br/>
Renaud ou Raynaud, comte d'Herbauges, reprit possession de Noirmoutier avec des forces considérables. <br/>
{{Arbre genealògic/Inici}}
Renaud o Raynaud, comte d'Herbauges, va reprendre possessió de Noirmoutier amb forces considerables. <Br/>
{{Arbre genealògic | | | | | | | | | | | | | GLN | | | | | GLN=<small>[[Gauslí I del Maine]]<br />x Adeltruda}}
En [[835]], les Normands se présentèrent, en face du port nommé la Conque, avec neuf vaisseaux de haut bord portant dans leurs flancs une cavalerie nombreuse. Ils débarquèrent, mais la résistance courageuse de Renaud et des insulaires qui se portèrent en foule aux remparts, eut raison de la bravoure des Normands. Beaucoup de cavaliers et de fantassins normands furent tués. voulant venger cette échec, les Vikings revenait quelques mois plus tard, avec des forces plus considérables, s'emparait de l'île de Noirmoutier, abandonnée par les moines et les habitants, et en faisait une sorte de quartier général où il rapportait le butin de leurs expéditions.
{{Arbre genealògic | |F|~|~|~|~|~|~|~|~|~|~|~|^|-|-|-|-|-|-|-|-|-|-|-|-|-|-|-|.| |}}
{{Arbre genealògic | HER | | | | | | ROT |v| ROR |v| BIL | | | | | | | | | | GBR | ROT=<small>[[Rotruda (filla de Carlemany)|Rotruda]] | ROR=<small>[[Rorgó I del Maine]]<br />(† 840)<br />[[comtat del Maine|comte de Maine]] | GBR=<small>[[Gausbert del Maine]]<br />(† 853)<br />comte del Maine | HER=<small>Hervé | BIL=<small>Bilchilda }}
{{Arbre genealògic | |:| | | |F|~|~|~|v|-|'| |,|-|^|-|v|-|-|-|v|-|-|-|.| | | |)|-|-|-|.| |}}
{{Arbre genealògic | REN | | ADE | | LOU | | ROR | | GLN | | GFD | | BIL | | THE | | GAU |ROR=<small>[[Rorgó II del Maine]]<br />(† 866)<br />comte del Maine | GLN=<small>[[Gauslí de París|Gauslí]]<br />(† 886)<br />bisbe de Paris | GFD=<small>[[Gausfred del Maine|Gausfred]]<br />(† 877)<br />comte del Maine | REN=<small>[[Renald d'Herbauges|Renald]]<br />(† 844)<br />comte d'Herbauges |ADE=<small>(Adeltruda)<br />x Gerard<br />comte d'Alvèrnia | LOU=<small>[[Lluís (abat de Saint-Denis)]]<br />(† 867) | BIL=<small>[[Bilquilda (filla de Rorgó I del Maine)|(Bilquilda)]]<br />x [[Bernat II de Poitiers]]<br />(†845) | THE=<small>Teodrad | GAU =<small>Gauslí}}
{{Arbre genealògic | |)|~|~|~|7| | | | | | | |F|~|~|~|V|~|~|~|+|-|-|-|.| | | | | | | |!| |}}
{{Arbre genealògic| HRV | | RAG | | | | | | GFR | | HER | | GBR | | GLN | | | | | | RIC | GFR=<small>Gausfred<br />comte<br />esmentat el 886| GBR=<small>Gausbert<br />comte<br />esmentat el 912 | HER=<small>Hervé<br />comte<br />esmentat el 912 | GLN=<small>[[Gauslin II del Maine|Gauslí II]]<br />(† 926)<br />comte del Maine | HRV=<small>Hervé<br />(† 844) | RAG=<small>[[Ragenold de Nèustrie|Ragenold]]<br />(† 885)<br >[[Marca de Nèustria|marquès de Nèustria]] | RIC=<small>Riquilda}}
{{Arbre genealògic/Fi}}
El [[835]], els Normands es van presentar, davant el port anomenat el Cargol de Mar, amb nou naus d'alta vora portant als seus flancs una cavalleria nombrosa. Van desembarcar, però la resistència valenta de Renaud i dels insulars que van portar en multitud a les muralles, va tenir raó de la valentia dels Normands. Molts cavallers i fantassins normands van ser matats. volent venjar aquesta fracàs, els Víkings tornava alguns mesos més tard, amb forces més considerables, s'apoderava de l'illa de Noirmoutier, abandonada pels frares i els habitants, i en feia una mena de barri general on portava el botí de les seves expedicions.
En [[841]] : [[Lambert II de Nantes]] combat avec le comte [[Ricuin de Nantes]] à la [[bataille de Fontenoy-en-Puisaye]] le [[25 juin]] [[841]]. Ricuin ayant été tué le comté de Nantes que Lambert considérait comme son légitime héritage est confié par le roi de France [[Charles le Chauve]] à [[Renaud de Nantes|Renaud]], [[liste des comtes d’Herbauge|comte d’Herbauge]]. Lambert abandonne alors le parti du roi et rejoint [[Nominoë]].
El [[841]]: [[Lambert Ii De Nantes]] combat amb el comte [[Ricuin De Nantes]] a la [[batalla de Fontenoy-en-Puisaye|Batalla de fontenoy-en-puisaye]] el 25 de [[25 de juny|juny]] [[841]]. Ricuin havent estat matat el comtat de Nantes que Lambert considerava com el seu legítim heretatge és confiat pel rei de França [[Carles II el Calb|Charles El Calb]] a [[Renaud]], [[comte d'herbauge]]. Lambert abandona llavors el partit del rei i uneix [[Nominoe|Nominoë]].
En [[843]] : [[Renaud de Nantes]] bat Lambert de Nantes allié aux Bretons de Nominoé et aux Vikings d’[[Hasting]] à la [[bataille de Messac]] mais peu après, il est battu et tué à [[bataille de Blain|Blain]] le [[24 mai]] [[843]]. Les Nantais refusent de reconnaitre Lambert comme comte. Ce dernier est soupçonné d’avoir guidé les Normands qui le [[24 juin]] mettent la ville à sac et tuent l’évêque dans sa cathédrale. Après le départ de ses alliés, Lambert se rend enfin maitre de Nantes<ref>{{Ref-Dillange-Poitou|passage=55}}.</ref>.
El [[843]]: [[Renaud De Nantes]] pega Lambert de Nantes aliat amb els Bretons de Nominoé i amb els Víkings d'[[Hasting]] a la [[Batalla de messac]] però poc després, és batut i matat a [[Blain]] el 24 de [[24 de maig|maig]] [[843]]. Els Nantais neguen de reconnaitre Lambert com a comte. Aquest últim és sospitat d'haver guiat els Normands que el 24 de [[24 de juny|juny]] posen la ciutat en bossa i maten el bisbe a la seva catedral. Després de la sortida dels seus aliats, Lambert es rendeix finalment maitre de Nantes<ref>{{Ref-Dillange-Poitou|passage=55}}.</Ref>.
En [[844]] : Lambert tue dans un combat le comte [[Bernard II de Poitiers]] et le fils et successeur de Renaud : [[Hervé d'Herbauges|Hervé]] comte d’Herbauges.
El [[844]]: Lambert mata en un combat el comte [[Bernard Ii De Poitiers]] i el fill i successor de Renaud: [[Hervé]] comte d'Herbauges.
En [[851]], le [[traité d'Angers]] entre le Roi de [[Francie occidentale]], [[Charles le Chauve]], et le Roi de Bretagne, [[Erispoé]], donne à la [[Bretagne]], la partie nord du pays d'Herbauges, la "vicaria Retense" ou [[Pays de Retz]].
El [[851]], el [[tractat d'angers]] entre el Rei de [[Francia Occidentalis|Francie occidental]], [[Carles II el Calb|Charles El Calb]], i el Rei de Bretagne, [[Erispoé]], dóna a [[Bretanya|Bretagne]], la part nord del país d'Herbauges, la "vicaria Retense" o [[País De Retz]].
Dès le X{{e}}siècle, le Comté de Nantes et le [[Pays de Retz]] tombent sous l'influence angevine des [[Plantagenêts]] avec le règne de [[Foulque Ier d'Anjou]] qui reçoit le [[Comté de Nantes]] du Roi de France. Le Comté de Nantes sera ainsi disputé entre la Bretagne et l'Anjou jusqu'au XIII{{e}}siècle.
Des del X{{e}}siècle, el Comtat de Nantes i el [[País De Retz]] tomben sota la influència angevine [[Plantagenêts]] amb el regnat de [[Folc I el Roig|Foulque Ier D'anjou]] que rep el [[Comtat De Nantes]] del Rei de França. El Comtat de Nantes serà així renyat entre Bretagne i l'Anjou fins al Xiii{{e}}siècle.
Durant encore deux siècles, les Normands vont commettre de nombreuses et dévastatrices expéditions sur le Comté d'Herbauges et au-delà vers le cœur du [[Poitou]] et jusqu'en [[Aquitaine]].
Durant encara dos segles, els Normands cometran de nombroses i devastadores expedicions sobre el Comtat d'Herbauges i au-delà cap al cor del [[Poitou]] i fins a [[Aquitània|Aquitaine]].
Ce n'est qu'au début du XI{{e}} siècle que le comte du Poitou [[Guillaume V de Poitiers]], à la tête d'une puissante armée, écrasera les forces normandes. Le Comté d'Herbauges se couvre de donjons et de forteresses.
No és més que al començament del Xi{{e}} segle que el comte del Poitou [[Guillem V d'Aquitània|Guillaume V De Poitiers]], al capdavant d'un poderós exèrcit, aixafarà les forces normandes. El Comtat d'Herbauges es cobreix de torrasses i de fortaleses.
== Références ==
== Referències ==
{{traduït de|fr|Hernauges}}
<references />
<References />
== Voir aussi ==
== Veure també ==
* [[Liste des comtes d'Herbauge]]
* [[ llista dels comtes d'herbauge]]
{{Portail|Cliopédia|Loire-Atlantique|Vendée|Anjou|Poitou|Bretagne}}
{{Portal|Cliopédia|Loira-Atlàntic|Vendée|Anjou|Poitou|Bretagne}}
[[Categoria:Comtats de França|Hernauges]]
[[Catégorie:Loire-Atlantique]]
[[Catégorie:Pays de Retz]]
[[Catégorie:Vendée]]
[[de:Herbauges]]
| 