|
A la [[Mitologia grega]], '''Polifem''' era un [[cíclop]], és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de [[Posidó]] i la nimfa [[Toosa]].
Segons el Cant Novè de l’[[Odissea]], [[Ulisses]], en el viatge de tornada de [[Troia]], va arribar a una illa,Odiseu juntament amb uns companys escollits per ell mateix van decidir explorar la illa amb un dels tres vaixells que controlaven, després de donar mitja volta senserasencera a l'illa OdiseuOdisseu va trovartrobar una cova, OdiseuOdisseu va penetrar-hi juntament amb dotze companys i entre tots van muntar un festí amb el menjar que el cíclopciclop guardava a la seva cova, a cuestióqüestió de menjar, els grecs van perdre la noció del temps i es van adonar massa tard de l'arrivadaarribada del cíclopciclop a la seva llar. Polifem va tancar l'entrada de la cova amb una enorme roca i després d'encendre una foguera va poder divisar els grecs amagats al fons de tot. Si bé al principi va sentir curiositat per els nouvinguts, però en veure que saviens'havien menjat gairebé totes les seves reserves va montarmuntar en cóleracòlera i en venjansavenjança va devorar a dos dels grecs.[[Fitxer:OdysseyPolyphemos.png|thumb|El cíclopciclop Polifem rebent el vi d'Odisseu ]]
Ulisses, empresonat a la cova amb els grecs restants va elaborar un plàpla per fugir. Quan va caure la nit, Ulisses va oferir vi al cíclopciclop (el qual desconeixia al complet l'existénciaexistència d'aquest liquid).
El [[cíclopciclop]] va demanar a [[Ulisses]] el seu nom i ell, astutament, li contestà "Ningú". Aprofitant que dormia,ja que [[Ulisses]] i els seus l'havien emborratxat, [[Ulisses]] el deixà cec amb una estaca. A continuació, [[Ulisses]] i els seus companys fugiren disfressats d'ovelles. Quan els altres cíclopsciclops sentiren remor i demanaren què passava, el cíclopciclop digué: "Ningú m'ha deixat cec! Ningú m'ha atacat!". Així els companys de [[Polifem]] pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures [[Ulisses]] i els seus companys. Polifem des de la seva illa va sentir les burles del grecs que s'adentravenendinsaven a marla en dinsmar, i amb un últim acte de furiafúria els va llençar una roca, però com l'havien encegat va fallar el llançament.
Finalment Polifem va pregar a el seu pare que gobernagoverna les aigües, que evités que Ulisses arribés a la seva patriapàtria.
Per això,[[Ulisses]] és perseguit per la ira del déu del mar, [[Posidó]], enutjat amb ell perquè ha deixat cec el seu fill, el [[cíclopciclop]],[[Polifem]].
{{commonscat|Polyphemus}}
|
