Unió de Kalmar: diferència entre les revisions

Malgrat tot, aquest regne no arribà mai a consolidar-se. Els recels de l'aristocràcia sueca envers Dinamarca, que exercia de centre i potència dominant a la Unió, van tensar les relacions entre les dues ribes del [[Mar Bàltica|Bàltic]]. Aquesta tensió va esclatar en forma de revoltes els anys [[1444]]-[[1446]], [[1464]] i [[1521]]; la darrera fou determinant per a la dissolució de la Unió. Així, [[Gustau I de Suècia|Gustau Vassa]] fou escollit rei de Suècia, mentre Dinamarca i Noruega, per la seva banda, van romandre unides fins a l'any [[1814]].