Revisió del 12:24, 18 abr 2010 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:39, 18 abr 2010 modifica desfés Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits →‎Biografia Edició següent →
Línia 32: L'abril de [[1867]] fou enviat a [[Espanya]], ons els Germans de Sant Joan de Déu havien nascut, per restaurar-hi l'orde, suprimit arran de les lleis anticlericals de [[1835]]-[[1836]]. Sense mitjans econòmics, obté la protecció de la mecenes de Barcelona [[Dorotea de Chopitea]] i el [[1868]] funda a [[Barcelona]] una casa-asil per a nens pobres i malalts, el primer del seu tipus a tot l'Estat. L'esclat de la [[revolució de 1868]] fa que hagi de marxar a Marsella, d'on anirà a [[Navarra]], on els germans hospitalaris atenen els ferits de la [[Guerra Carlina]], tant al front com en un hospital que es funda llavors a [[Pamplona]]. ~~També~~En 1877 fundarà un hospital psiquiàtric a [[Ciempozuelos]], prop de [[Madrid]] ~~en 1877~~, dotat d'equipament modern i on s'aplicaren els mètodes teraupètics més innovadors del moment, ja que es volia canviar la visió que es tenia llavors dels transtorns mentals com a inguaribles i incomprensibles. El consell de Menni sobre aquest malalts era: "Tenir-ne cura com dels nens, però tractant-los com a persones". Poc després va fundar, també a Ciempozuelos, un hospital psiquiàtric per a dones, i per tenir-ne cura va fundar, el [[1881]], una congregació de religioses, les [[Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús]], ~~juntament~~especialment dedicada a la cura de malalts mentals. La fundació va fer-la conjuntament amb María Josefa Recio i Angustias Giménez, les primeres germanes. El començament fou difícil, i la primera superiora va ésser morta per un malalt mental, però l'obra continuà endavant, estenent-se, en vida de Menni, a quinze hospitals més. Entre 1881 i 1903, Menni va desenvolupar la seva tasca restauradora, fundant catorze hospitals psiquiàtrics i configurant la primera xarxa assistencial en el camp de la salut mental a Espanya, suplint la manca d'interès de l'administración pública. L'èxit de l'obra va venir donat per una bona gestió financera, al començament basada en les donacions dels benefactors, i una gestió del personal, especialment format, molt encertada. Les institucions hospitaleres, a més, establien convenis amb les diputacions provincials per fer-se càrrec d'aquest tipus de malalts en la demarcació. Així, l'hospital atenia tot tipus de malalts. En destaca la teràpia ocupacional que seguien. De mica en mica, l'Orde de Sant Joan de Déu es tornà a difondre per Espanya, fins a 24 hospitals mentre vivia Menni, i, en 1893, a [[Portugal]] i més tard a França. En [[1901]]) s'obriren hospitals a [[Mèxic]]. Menni en fou pare provincial de Espanya ([[1884]]), visitador apostòlic ([[1909]]-[[1911]]) i en 1911 prepòsit general per nomenament de [[Pius XI]], però hagué de dimitir del càrrec un anys després, ja que els novicis i part de la comunitat criticaven la seva actitud rigorosa i severa.▼ ▲~~De mica en mica, l~~L'Orde de Sant Joan de Déu es tornà a difondre per Espanya, (fins a 24 hospitals mentre vivia Menni,) i, en 1893, a [[Portugal]] i més tard a França. En [[1901]]) s'obriren hospitals a [[Mèxic]]. Menni en fou pare provincial de Espanya ([[1884]]), visitador apostòlic ([[1909]]-[[1911]]) i en 1911 prepòsit general per nomenament de [[Pius XI]], però hagué de dimitir del càrrec un anys després, ja que els novicis i part de la comunitat criticaven la seva actitud rigorosa i severa. Es retirà a França i va ésser enviat a Dinan (Bretanya), on morí el 1914.

Benedetto Menni: diferència entre les revisions