Nova Terra: diferència entre les revisions

L'arxipèlag de '''Nova Zembla''' (en [[rus]] Новая Земля, ''Nóvaia Zemlià''), també conegut tradicionalment en català com a '''Nova Terra''' (traducció literal del nom rus), consta de dues illes a l'[[oceà Àrtic]], al nord de [[Rússia]], separades per l’[[estret de Màtotxkin]] i una sèrie d'illes menors. Les dues illes principals es diuen ''óstrov Sèverni'' (о́стров Се́верный, que significa "illa del Nord") i ''óstrov Iujni'' (о́стров Южный, és a dir "illa del Sud"). La seva àrea total és de 90.650 km² i té una població de 2.716 habitants ([[2002]]), dels quals 2.622 resideixen a [[Belúixia Gubà]] (Белу́шья Губа́), la capital. Administrativament, pertany a la [[província d'Arkhànguelsk]].

 

L'[[arxipèlag]] conforma la frontera més septentrional d'[[Europa]] a l'[[oceà Àrtic]]. Així mateix és la frontera oriental del [[mar de Barentsz]] i l'occidental del [[mar de Kara]]. En aquest últim es troben les desembocadures de dos dels rius [[Sibèria|siberians]] més importants, l'[[Obi]] i el [[Ienissei]], cosa que té una clara influència en el clima humit de les illes.

 

* L’'''illa del Sud''' o ''Iujni'' es troba entre els 71º i els 73º de latitud nord. És amb els seus 33.275 km² la sisena illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.342 m d'altitud. En comparació amb l'illa del Nord, presenta glaceres només en les seves majors altituds i la resta són zones de [[tundra]].

 

 

== Clima ==

El [[clima]] està influït pel mar de Kara i pels corrents dels rius que hi desemboquen. Presenta en general hiverns llargs amb temperatures polars, tempestes de neu i constants precipitacions. Tan sols durant algunes setmanes d'estiu la costa occidental de Nova Zembla roman lliure de neu.

 

Sense comptar el centre administratiu del districte, Belúixia Gubà, les illes tenen poc més de 100 habitants, que pertanyen a la raça dels [[samoiedes]]. La [[pesca]] i la [[caça]] d'animals de pells apreciades (guineu polar, llop polar i ós polar) tenen un paper important en l'economia de l'arxipèlag. A més, hi ha un parell de mines d'on s'extreu carbó i coure.

 

A més, hi ha diverses estacions de recerca a les illes, que es dediquen a estudiar fenòmens [[meteorologia|meteorològics]] i [[Geofísica|geofísics]], sobretot els relacionats amb els corrents del [[vent]] i els [[corrent marí|marins]], el [[camp magnètic terrestre]] i les [[aurora boreal|aurores boreals]].

 

Els russos coneixen Nova Zembla des del [[segle XII]], malgrat la seva posició tan septentrional. Però no va ser fins al [[segle XVI]] que els europeus van començar a deixar la seva petja a l'arxipèlag en la recerca d'un possible pas entre l'Europa septentrional i l’[[oceà Pacífic]]: és el [[1553]] que el primer europeu, [[Hugh Willoughby]], toca terra insular. Entre el [[1594]] i el [[1597]] va explorar les illes l'holandès [[Willem Barentsz]], que hi va morir a la fi del 1597.

 

{{commons|Category:Novaya Zemlya}}

[[Categoria:Illes de Rússia]]

[[Categoria:Arxipèlags de l'oceà Àrtic]]

[[it:Novaja Zemlja]]

[[ja:ノヴァヤゼムリャ]]

[[ko:노바야제믈랴 제도]]

[[la:Nova Zembla]]