Hemus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Hemus''' (llatí '''''Haemus''''', grec '''''Haimos''''') fou el nom d'unes muntanyes de [[Tràcia]] avui conegudes com els [[Balcans]]. El nom deriva suposadament de la paraula tràcia "''saimon''" (serralada) que els grecs van convertir en Haimos.
Les muntanyes conegudes per Hemus s'estenien de la [[mar Adriàtica]] al Euxí ([[Mar Negre]]). [[Heròdot]] aplica aquest nom a les muntanyes al oest de les muntanyes [[Ròdope]], amb el riu Cios (''Cius''), tributari de l'[[Ister]], com a divisòria, però la majoria d'autors limiten el nom a les muntanyes del est, des el mont Scomius fins a la mar Negra on acabava entre les ciutat de ''Naulochus'' i [[Mesèmbria]]. Els antics deien que des la muntanya mes alta es podien veure l'Adriàtic i la mar Negre, però això fou aviat refutat. [[Plini]] diu que prop de la cimera de la muntanya mes alta hi havia una ciutat de nom ''Aristaeum''. Fins a sis pas de muntanya importants son esmentats pels antics, però el principal el situat entre [[Filipòpolis]] i [[Serdica]] que [[Amià Marcel·lí]] esmenta amb el nom de ''Succi'' o ''Succorum angustiae'', però es mes conegut com a Portes Trajanes (els otomans el van anomenar Ssulu Derbend).
A la serralada del Hemus vivien pobles tracis i Heròdot i [[Estrabó]] esmenten algunes tribus especifiques: els crobizis, els coral•lis, els bessis, els astis i d'altres. Els romans els consideraren bandits i als astis especialment els consideraven els principals pirates de la mar Negra, però mes tard foren traslladats a un altra emplaçament per [[Felip V de Macedònia]].
[[Categoria:Antiga Grècia]]
Al segle IV va donar nom a la província romana d' ''[[Haemimontus]]''.
[[Categoria:Antiga Grècia]]
[[en:Haemus Mons]]
| |||