Bioestadística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 17:
Els mètodes estadístics permeten decidir quina de les dues hipòtesi és la més versemblant. En realitat, el mètode només permet rebutjar, amb un cert error, la hipòtesi referent a què les diferències observades són degudes a l'atzar.
Es considera a Pierre-Charles Alexandre Louis (1787-1872.) com a l'introductor dels mètodes numèrics en el camp de la medicina occidental
== Aplicacions ==
Línia 37:
Hom podria pensar que l'ús de la bioestadística és conseqüència de la ignorància actual i que en un futur no caldrà utilitzar-la. Si s'assumeix que un ésser viu és només el fruit d'interaccions electromagnètiques entre àtoms per formar molècules, cèl·lules, teixits i òrgans, sembla que no hi hauria cap problema per predir la seva evolució, ja que és coneixen les lleis que regeixen aquestes interaccions electromagnètiques. Segons el mecanicisme clàssic presentat per [[Laplace]], en un sistema dinàmic [[determinisme | determinista]], coneixent l'estat inicial seria possible determinar el seu estat en qualsevol moment posterior:
{{cita| Devem considerar l'estat present de l'univers com l'efecte del seu estat anterior, i com la causa del que vindrà. Una intel·ligència que, en un instant donat, conegués totes les forces de la naturalesa i la situació respectiva dels éssers que la composen, si fos suficientment extensa com per sotmetre a una anàlisi totes aquestes dades, englobaria en una mateixa fórmula els moviments dels majors cossos de l'univers i dels àtoms més lleugers: res li seria incert i tant el futur com el passat estarien presents davant dels seus ulls"
Però, segons [[Ian Hacking]], "l'esdeveniment conceptual més important de la física del segle XX va ser el descobriment de que el món no està subjecta al [[determinisme]]. La causalitat [...] va ser enderrocada o, almenys, inclinada i en suspens: el passat no determina exactament el que passarà en el futur"
# El propi [[Laplace]] sabia que aquesta "intel·ligència suficientment extensa" no podia existir en el nostre món. Per això, utilitza el condicional i "es resigna a una àmplia ignorància i justifica el recurs a la teoria de les probabilitats. De fet aquest era el propòsit de Laplace, ja que el famós paràgraf [...] es troba precisament en el seu [...] ''Assaig sobre la teoria de les probabilitats''"
# L'estat macroscòpic del cos humà en un moment determinat, com la de molts altres sistemes, depèn de l'estat d'un gran nombre de partícules microscòpiques <ref> Un cos humà adult d'uns 70 kg te uns cent bilions (100.000.000.000.000) de cè·lules [Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y fisiología, Harcourt, 2000, pàg. 7] i cada cèl·lula te bilions d'àtoms. Per tenir una idea de les xifres manegades, en una simple càmera de bicicleta hi han unes 10<sup>24</sup> (1.000.000.000.000.000.000.000.000) molècules de N<sub>2</sub> i O<sub>2</sub> i en un bacteri E. coli poder te uns 100.000.000.000 àtoms. </ref>. Aquest nombre és tan gran i el nombre de les seves possibles combinacions és de tal magnitud, que la deducció de l'estat futur a partir de l'estat present és impracticable malgrat el comportament determinista d'aquestes partícules. A més a més, a cada moment interaccionem amb bilions i bilions de partícules i estructures més complexes de l'entorn que ens envolta, algunes de les quals són capaces de provocar lesions i malalties. D'aquí la necessitat d'unes lleis estadístiques que descriuen, no la sort d'un individu, sinó els comportaments mitjans de grups. Però no s'ha de veure la bioestadística com "un mal menor que s'accepta a falta de quelcom millor. Ans al contrari, constitueix el nivell de descripció pertinent"
# L'aparició o no de la majoria d'esdeveniments de salut (per exemple, malaltia, guarició, recidiva o defunció) en un determinat individu depèn de molts factors, alguns coneguts i altres no. Poques malalties són degudes a una única causa i, fins i tot en aquest cas, la seva gravetat depèn d'altres moltes causes. A més a més, en el cas de conèixer alguna causa important (per exemple el nivell socioeconòmic), la mesura del factor no sempre és fàcil. Quan un fenomen depèn d'una constel·lació de causes, massa complexes per poder-les conèixer totes o per mesurar-les de forma adient, no es poden establir lleis per un sol individu, però si es pot establir quin és el comportament d'un gran nombre d'individus i establir les anomenades "lleis estadístiques".
# Encara que fos possible establir les equacions que regeixen l'estat d'una persona en cada moment, això tampoc voldria dir que el somni de [[Laplace]] fos possible. El més versemblant és que no es pogués predir l'estat més enllà d'un determinat moment. Des del segle passat, se sap que els sistemes deterministes una mica complexos (inclús una bola de billar rodant per una taula de billar), estan sotmesos a una evolució caòtica i no es pot predir la seva evolució de forma precisa més enllà d'un determinat moment
# Heisenberg el 1927 demostra que no és possible precisar a la vegada la posició i la velocitat d'una partícula quàntica qualsevol (i l'univers està format per partícules quàntiques) ja que les partícules quàntiques "no tenen una extensió fixa" <ref> Lévy-Leblond J-M. Conceptos contrarios o el oficio del científico. Barcelona: Tusquets editores, 2002, pàg. 169 </ref> i, per tant, "no són pas corpuscles localitzats" <ref>Lévy-Leblond JM. Dictionnaire d'histoire et philosophie des sciences, Ch. Quantique, PUF, pp. 785-789, 1999.</ref> i no té sentit parlar de quina és la seva posició.
|