Comtat d'Armanyac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
Bernat VI va deixar al seu germà Gastó (mort el [[1326]]) el vescomtat de Fesenzaguet i al seu fill Joan I l'Armanyac i Fesenzac; aquest darrer, des del [[1314]] era del [[Comtat de Rodés|comte de Rodés]] per herència de la seva mare Cecília. El [[1362]] fou derrotat a la batalla de [[Launac]] per [[Gastó III de Foix|Gastó Febus]] i va haver de pagar un fort rescat, però després els Armanyac es van recuperar. Fou pare de [[Mata d'Armanyac]], casada amb l'infant [[Joan I el Caçador|Joan d'Aragó]], [[duc de Girona]] i [[comte de Cervera]]. A la seva mort, el [[1373]], el va succeir el seu fill Joan II ''el Desigual'', que a part d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, va rebre els vescomtats [[Vescomtat de Lomanha|de Lomanha]] i [[Vescomtat d'Auvilars|d'Auvillars]], procedents de l'herència de la seva madrastra Regina de Gòtia (morta el [[1325]]) i, a la mort de la seva mare Beatriu de Clermont ([[1364]]), el [[comtat de Charolais]] (o Charollais). Va morir el [[1384]] i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan II. Casat amb la comtessa Margarida de [[Comtat de Comenge|Comenge]], fou comte consort, però no va tenir successió (Margarida va viure fins el [[1443]] i es va casar dues vegades més).
El fill de Joan II, [[Joan III d'Armagnac]], que pretenia la [[Corona de Mallorca]], va entrar en guerra amb la [[Corona d'Aragó]] durant la [[Guerra dels armanyaguesos]], i per manca de descendència, a la seva mort a la [[batalla d'Alessandria]]<ref>{{en}} D.M. Bueno de Mesquita, ''[http://books.google.es/books?id=IrE8AAAAIAAJ&pg=PA133&dq=Gian+Galeazzo+Visconti+1391&hl=ca&ei=YfPbS66sFYKVOPLQlKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Hawkwood&f=false Giangaleazzo Visconti]''</ref> contra la [[República de Florència]] el va succeir en tots els dominis el germà de Joan II, Bernat VII ([[1391]]), que fou a més a més comte de Pardiac i conestable de França.
El fill de Bernat VII, Joan IV, fou el següent comte ([[1418]]-[[1450]]), va rebre tots els dominis i va recollir una altra vegada la successió del vescomtat de Fesenzaguet. Va declarar-se vassall de [[Castella]] el [[1425]]. El [[1440]] va esclatar la [[revolta de la Pragueria]] encapçalada pels grans senyors (inclòs el delfí, que després serà [[Lluís XI de França]]) contra el rei i Joan s'hi va afegir. Derrotats els rebels, el rei va ordenar al comte que eliminés del seu títol l'expressió "''comte per la gràcia de Déu''", però Joan s'hi va negar; el rei va encarregar al delfí, ara reconciliat amb el pare, la submissió per la força del comte d'Armanyac; assetjat i capturat amb part de la seva família al castell d'[[Illa Jordà]], fou empresonat a [[Carcassona]] el [[1443]], però alliberat el [[1446]] a petició del rei de Castella, aliat de Joan, encara que ja no va poder recuperar la seva anterior grandesa. Va morir el [[1450]] deixant hereu el seu fill Joan V.
Línia 106:
* Carles de Lorena-Guisa 1718-1751 (fill)
==
{{Referències}}
==Bibliografia==
| |||