Revisió del 12:16, 15 abr 2010 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m Robot afegeix: uk:Система Вейда-Джайлза ← Edició anterior		Revisió del 15:42, 3 maig 2010 modifica desfés Xqbot (discussió \| contribucions) Bots 211.519 edits m Robot esborra: wuu:威妥玛拼音; canvis cosmètics Edició següent →
Línia 6: Des de principis del segle XX, el sistema Wade-Giles va ser utilitzat també pels propis xinesos per a transcriure els seus noms a l'alfabet llatí. Encara avui dia, a [[Taiwan]] i entre les comunitats xineses en l'estranger, són freqüents els noms transcrits segons aquest mètode, com es manifesta en cognoms com "Chang", "Chu" o "Hsiang". A la [[Xina continental]], no obstant això, l'ús del Wade-Giles ha estat totalment abandonat, emprant-se únicament el sistema oficial ''pinyin'' per als noms de persona i els noms de lloc, pel que els cognoms anteriors han passat a ser "Zhang", "Zhu" i "Xiang" en l'actualitat. A Taiwan, l'ús no oficial del Wade-Giles es manifesta, a més d'en molts noms de persona, en la toponímia, com en el cas de les ciutats de [[Taipei]] o [[Kaohsiung]]. A l'ús taiwanès, com passava en el Continent abans de la difusió del ''pinyin'', és freqüent l'omissió dels [[apòstrof]]s i [[dièresi]] del sistema, la qual cosa introdueix ambigüitat en la representació de les síl·labes. Així, els propis nom "Taiwan" i "Taipei" haurien de ser "T'aiwan" i "T'aipei", amb l'apòstrof que indica la condició d'aspirada de la consonant. L'omissió habitual dels signes diacrítics ha fet que aquests noms s'hagin consolidat com "Taiwan" i "Taipei", introduint ambigüitat fonològica, una de les principals crítiques que s'han fet a aquest sistema. L'ús del Wade-Giles ha decaigut a Taiwan en els últims anys a causa de la promoció d'altres sistemes de romanització oficials, com el ''[[gwoyeu romatzyh]]'' (oficial a la [[República de Xina]] des del [[1928]]) i, en l'actualitat, el ''[[tongyong pinyin]]''. == Característiques == El sistema Wade-Giles utilitza menys lletres de l'alfabet llatí que altres sistemes de romanització del xinès. Hi ha dues raons principals per a això. En primer lloc, els parells de consonants que es diferencien solament per ser aspirades o no aspirades s'escriuen amb la mateixa lletra, a la qual s'afegix un apòstrof quan presenta aspiració. Així, mentre que el ''pinyin'' utilitza les consonants ''b'', ''p'', ''d'', ''t'', ''g'', ''k'', ''z'', ''c'', ''zh'' i ''ch'', en Wade-Giles la sèrie corresponent és ''p'', ''p'', ''t'', ''t'', ''k'', ''k'', ''ts'', ''ts'', ''ch'', ''ch''. Aquesta notació té l'avantatge de revelar la similitud entre les dues versions d'aquests parells de consonants. El major inconvenient d'aquest tret del sistema és l'omissió freqüent d'aquests apòstrofs, bé per error o bé per conveniència tipogràfica, que provoca ambigüitats en les síl·labes. La segona raó per la qual el Wade-Giles utilitza menys consonants que altres mètodes de transcripció consisteix en l'ús de ''ch'' i ''ch''' per a representar també les consonants palatals ''j'' i ''q'' del ''pinyin''. Això elimina la distinció que fa el ''pinyin'' entre, d'una banda, ''j'' i ''zh'' i, per un altre, ''q'' i ''ch''. Aquesta absència de distinció no resta coherència al sistema, ja que les versions palatals es combinen sempre amb les vocals ''i'' i ''ü'', que no segueixen mai a les retroflexes. Per això, ambdós parells de consonants, diferenciats en sistemes com el ''pinyin'' o el ''[[Zhuyin\|bopomofo]]'', poden considerar-se com varietats [[al·lòfon~~\|al·lòfones~~]]es dels mateixos sons. En ''pinyin'' aquest fet és menys aparent a causa del doble ús de les lletres ''i'' i ''o'', la primera de les quals pot usar-se per a l'anomenada "rima buida", com en ''shi'' (''shih'' en Wade-Giles), i la segona de les quals s'usa en lloc de ''ü'' amb aquelles consonants que no poden combinar-se amb el so /o/, com en el cas de ''xu'' (''hsü'' en wade-Giles). El mètode Wade-Giles, per la seva banda, utilitza sempre ''ü'' per al so de la ''o'' francesa o ''ü'' alemanya, i el dígraf ''ih'' per a la rima buida. El sistema de quatre tons del mandarí se solia representar en Wade-Giles mitjançant superíndexs numèrics, utilitzats solament en diccionaris i obres de referència sobre llengua xinesa, però mai en les transcripcions de noms. ;Llista de diferències amb el sistema ''hanyu pinyin''. A continuació s'enumeren les diferències entre ambdós sistemes. Per a evitar confusions a l'esmentar els sons, les lletres en el sistema ''hanyu pinyin'' es mostren en cursiva, i les quals corresponen al Wade-Giles en negreta. * Les consonants ''b'', ''d'' i ''g'' es representen en Wade-Giles per '''p''', '''t''' i '''k''', respectivament, mentre que les seves corresponents aspirades ''p'', ''t'' i ''k'' són '''p'''', '''t'''', '''k'''', amb un apòstrof que indica l'aspiració. * ''zh'' es representa per '''ch''', mentre que ''z'' és '''ts''', excepte en la síl·laba ''zi'' (veure més baix). Les corresponents versions aspirades, ''ch'' i ''c'', es representen, com en el cas anterior , mitjançant l'afegit d'un apòstrof: '''ch'''' i '''ts''''. * ''j'' i ''q'' es representen per '''ch''' i '''ch'''' respectivament, igual que ''zh'' i ''ch''. Això no introduïx ambigüitat en el sistema, atès que aquests dos grups de consonants sempre apareixen amb vocals diferents, pel que es poden considerar [[al·lòfon]]s * . ''x'' es representa per '''hs'''. ''r'' es representa per '''j''' (la ''r'' del mandarín té un so que s'assembla al de la ''j'' francesa), excepte en el seu ús a final de síl·laba per a indicar el fenomen de la [[rotització]], pròpia del dialecte pekinès. ''ong'' s'escriu '''ung''' (el so en mandarín és intermedi entre /l'o/ i l'o // de l'espanyol). * ''ian'' s'escriu '''ien''' (més proper a la pronunciació real). * Les síl·labes ''zhi'', ''chi'', ''shi'' i ''ri'' es representen per '''chih''', '''ch'ih''', '''shih''' i '''jih''', respectivament. Les síl·labes ''zi'', ''ci'' i ''si'' es representen per '''tzŭ''' (o '''tsŭ'''), '''tz'ŭ''' (o '''ts'ŭ''') i '''ssŭ''' (o '''szŭ'''). La vocal ''i'' s'escriu '''ê''' quan representa un so [[schwa]], com en '''ên''' o '''pên'''. * La vocal ''i'' s'escriu '''eh''' a final de diptong. Per exemple, ''lie'' s'escriu '''lieh''', ''jie'' s'escriu '''chieh'''. * ''o'' s'escriu també '''o''' quan representa el so de la ''o'' espanyola, però s'escriu sempre amb dièresi, '''ü''', quan representa el so de la ''o'' francesa. Per exemple, les síl·labes ''qu'', ''dj.'', ''xu'' i ''yu'' s'escriuen '''ch'ü''', '''chü''', '''hsü''' i '''iü''', respectivament. * ''you'' es representa com '''yu''' (la síl·laba ''yu'' del ''pinyin'' és '''iü''', d'acord amb el punt anterior). * ''uo'' s'escriu simplement com '''o''' en algunes síl·labes, com ''zuo'', ''cuo'', ''ruo'', que es converteixen en '''tso''', '''ts'o''' i '''jo''', respectivament. == Notes == Línia 29: == Referències == ;Impreses * Norman, Jerry, ''Chinese'', ''Cambridge Language Surveys'', Cambridge University Press, Cambridge, 1988 (ISBN 0-521-29653-6). * Ping Chen, ''Modern Chinese. History and Sociolinguistics'', Cambridge University Press, Cambridge, 1999 (ISBN 0-521-64572-7). ;A Internet * [http://www.pinyin.info/romanization/wadegiles/index.html Informació a pinyin.info] {{en}}. * [http://www.britannica.com/eb/article-9075829/Sir-Thomas-Francis-Wade Article sobre Thomas Wade] a l'Encyclopaedia Britannica {{en}}. * [http://www.lib.cam.ac.uk/mulu/wadebio.html Biografia de Thomas Wade], presa de l'onzena edició de l'Encyclopaedia Britannica {{en}}. * [http://www.lib.cam.ac.uk/mulu/gilesbio.html Biografia de Herbert Giles], en la web de la Universitat de Cambridge {{en}}. == Enllaços externs adicionals == * [http://www.upf.edu/materials/huma/central/eines/py-wade.htm Taula de conversió entre els sistemes pinyin i Wade-Giles de transcripció] * [http://www.pantheon.org/miscellaneous/conversion_chart.html Pinyin / Wade-Giles conversion chart] [[Categoria:Xinès]] Línia 73: [[uk:Система Вейда-Джайлза]] [[vi:Wade-Giles]] ~~[[wuu:威妥玛拼音]]~~ [[zh:威妥瑪拼音]]

Wade-Giles: diferència entre les revisions