Primera Guerra Anglomaratha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La '''Primera Guerra Anglo-Maratha''' del 1775 al 1782 va ser la primera de les tres guerres que es van lliurar entre la [[Companyia Britànica de les Í...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''Primera Guerra Anglo-Maratha''' del [[1775]] al [[1782]] va ser la primera de les tres guerres que es van lliurar entre la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] i l'[[Imperi Maratha]] a l'Índia. La guerra va començar amb el [[tractat de Surat]] i va acabar amb el [[tractat de Salbai]].
==Antecedents==
Després de la mort el [[1772]] del [[peshwa]] [[Madhavrao]], el seu germà [[Narayanrao Bajirao]] es va convertir en peshwa de l'[[Imperi Maratha]], però el seu oncle [[Raghunathrao]] va assassinar al seu nebot i es va convertir en peshwa, tot i no ser l'hereu legal doncs Gangabai, la vídua de Narayanrao va donar a llum al seu fill pòstum [[Sawai Madhavarao II Narayan]], que era l'hereu legal al tron i dotze caps dels maratha, encapçalats per [[Nana Phadnis]] van pretendre que el nen fos el nou Peshwa regentar l'estat.
Raghunathrao, que no va voler renunciar al poder, va buscar l'ajuda dels [[Companyia Britànica de les Índies Orientals|britànics]] a [[Bombai]], que van signar el 6 de març de 1775 el [[tractat de Surat]] pel que va cedir [[Salsette]] i Bassein als britànics, juntament amb part dels ingressos procedents de Surat i el [[districte de Bharuch]] a canvi de proporcionar 2.500 soldats. El govern britànic de Calcuta va anul·lar el tractat de Surat i l'[[1 de març]] de [[1776]] va signar el [[tractat de Purandhar]] amb la regència, i Raghunathrao va abandonar la seva causa, però els ingressos dels districtes Salsette i Bharuch foren retinguts pels britànics. El govern de Bombai va rebutjar aquest nou tractat i va donar refugi a Raghunathrao.
El [[1777]] Nana Phadnis va violat el [[tractat de Purandhar]] mitjançant la concessió dels francesos un port a la costa oest i els britànics van respondre mitjançant l'enviament d'una força cap a [[Poona]], a més, les autoritats de Londres van fer costat a Bombai, que en 1778-79 va tornar a donar suport Raghunathrao. La pau es va restablir el 1782.
==Batalla de Wadgaon==
{{AP|Batalla de Wadgaon}}
La força de [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] es composava de 3.900 homes, dels quals al voltant de 600 eren europeus, la resta d'Àsia, acompanyada per molts milers de funcionaris i treballadors especialitzats, als que es van unir en el camí per les forces de [[Raghunathrao]], que va aportar milers de soldats més, i més [[artilleria]].
L'exèrcit de l'[[Imperi Maratha]] incloia les forces de tots els socis de la confederació, desenes de milers en total, comandades per [[Holkar Tukojirao]] i [[Madhav Rao I Scindia]]. Madhav Rao va alentir la marxa britànica i va enviar forces a l'oest per tallar les línies de subministrament i cremant terres de cultiu i enverinant els pous. Quan es van assabentar d'això, els britànics es van aturar a [[Talegaon]], a poques hores a pas lleuger de [[Poona]], però a dies de distància per als milers de funcionaris de suport amb els seus carretes tirades per bous i la cavalleria maratha assetjava per tots costats.
Els britànics van començar a retirar-se de Talegaon enmig de la nit, però els maratha van atacar obligant-los a arrecerar-se al poble de Wadgaon on va ser encerclats el [[12 de gener]] de [[1779]]. L'endemà al vespre els britànics van discutir els termes de la rendició, i el 16 de gener van signar el [[tractat de Wadgaon]] que va obligar el govern a renunciar a Bombai tots els territoris adquirits per l'oficina de Bombai de la Companyia Britànica de les Índies Orientals des de 1773.<ref>{{en}} Henry Beveridge, ''[http://books.google.com/books?id=hRENAAAAYAAJ&pg=PA448&lpg=PA448&ots=s-E-Z3JG6w&sig=1HHmsff5rkrCrqWwpaCBBTcZ2Oo A Comprehensive History of India]'', London, Blackie 1862</ref>
==La resposta britànica==
Els reforços des del nord de l'Índia, al comandament del coronel Goddard, van arribar massa tard per salvar la força de Bombai, però [[Warren Hastings]] el governador general britànic a Bengala va rebutjar el [[tractat de Wadgaon]] sobre la base que els funcionaris de Bombai no tenien poder legal per signar-lo, i va ordenar Goddard garantir els interessos britànics.
Els 6.000 homes de Goddard van capturar Ahmedabad, el febrer de [[1779]], un destacament comandat pel capità Popham va capturar Gwalior l'agost del [[1780]] i Goddard va prendre Bassein el desembre de 1780, i Hastings va enviar el febrer de 1781 una força comandada pel major Camac per atacar [[Madhav Rao I Scindia]], que fou vençut a la ciutat de Sipri,<ref>{{en}} James Grant Duff, ''[http://books.google.com/books?id=ZQXGmDs3LlMC&pg=PA446&lpg=PA446&ots=R6rgyyzSHd&sig=zOI3vwOD_6YTo7W6L7kzS-J7wGU#PPA446,M1 A History of the Mahrattas]'' Longman, Londres 1826</ref> ique a partir de llavors va veure tallats els subministraments, fins que a finals de març van fer una desesperada incursió nocturna en la que foren capturades armes de foc i elefants,<ref>{{en}} James ill, ''[http://oll.libertyfund.org/?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=843&chapter=79955&layout=html&Itemid=27 The History of British India]'' v.4, cap 6, Baldwin Londres, 1826</ref> i a partir de llavors, l'amenaça de les forces Shinde als britànics va ser molt menor.
==Tractat de Salbai==
{{AP|Tractat de Salbai}}
Després de la derrota, [[Madhav Rao I Scindia]] va proposar un nou tractat amb els britànics que reconegués [[Sawai Madhavarao II Narayan]] com el Peshwa i concedir una pensió a [[Raghunathrao]]. El [[tractat de Salbai]], es va signar el [[17 de maig]] de [[1782]], i va ser ratificada per [[Warren Hastings]] el juny de 1782 i per [[Nana Phadnis]] el febrer de 1783. El tractat també va tornar a Shinde tots els seus territoris a l'oest del riu [[Jumna]]. També garanteix la pau entre les dues parts durant vint anys i posant fi a la guerra.
==Referències==
{{referències}}
[[Categoria:Índia Britànica]]
| |||