Comtat de Loon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 16:
Pocs documents escrits romanen de la història antiga del comtat. El seu antecedent fou el [[comtat d'Avernas]] un dels quatre del país d'[[comtat d'Hesbaye|Hesbaye]], situat a l'oest de [[Waremme]]. Una carta datada el [[946]] (pero redactada de fet el [[956]] segons Vanderkindere) constata un intercanvi de propietat al ''comitatu Avernas temporibus Rodulphi comitis'' amb el [[bisbat de Treveris]] i l'església de Sant Servaci de [[Maastricht]]. Com a comtat de Looz apareix per primer cop en carta de [[1016]] del bisbe [[Balderic II]] de Lieja que esmenta al seu germà com a comte ("fratri meo Gisleberto, comitis…de Los").
 
El [[1190]] el comte Gerard II va haver d'acceptar que el comtat de Looz esdevingués feu del [[bisbat de Lieja]] i que en cas d'extinció de la línia passés al principat eclesiàstic. Vers [[1200]] la capital fou traslladada à Hasselt. El [[1227]] el comtat de Looz va quedar unit al de [[comtat de Chiny|Chiny]] pel matrimoni del comte Arnold IV de Looz amb Joana de Chiny. La casa de Looz es va extingir el [[1336]] amb la mort de Lluís IV. El seu nebot i hereu Thierry de Heinsberg, era també el cunyat del bisbe de Lieja [[Adolf van der Mark|Adolf de La MarckMark]], que li va permetre heretar el comtat que havia d'haver passat al bisbat. Godofreu de Heinsberg, senyor de Dalenbroeck, nebot de Thierry va heretar els comtats el [[1361]], però el nou bisbe [[Englebert van der MarckMark|Englebert de La MarckMark]] va annexionar Looz el [[1362]]. Godofreu va vendre els seus drets sobre Looz a un cosí, Arnold de [[Rumigny]] (Rummen), que va intentar conquerir el comtat per les armes, però va fracassar i va haver de renunciar definitivament el [[1366]] negociant amb el bisbe [[Joan d'Arkel]].
 
El príncep-bisbe de Lieja va adoptar llavors el tìtol de comte de Looz, però va mantenir les institucions del comtat i li va deixar una certa autonomia; aquestes disposicions foren confirmades amb l'acord de [[1522]] i l'estatut va romandre intacte fins a la [[batalla de Fleurus]] al [[1794]] quan [[França]] va ocupar la riba esquerra del [[Rin]] i va annexar tota la regió creant una subdivisió administrativa nova, amb departaments dels quals les fronteres havien de trencar les fronteres mil·lenàries de l'[[antic règim]]. El territori del comtat fou integrat en la major part al departament del [[departament del Mosa inferior|Mosa inferior]] (Meuse-Inférieure) amb un sistema legal i jurídic igual per a tots.
Línia 36:
 
'''[[Emmon de Looz|Emmon]]''' († [[1078]]), fill
: casat a Suanahilda, filla de [[Thierry III d'Holanda|Thierry III]], [[comtat d'Holanda|comte de Frísia Occidental]] i d'Otelandis de NordmarckNordmark.
 
'''[[Arnold I de Looz|Arnold I]]''' ([[1060]] † [[1126]]), fill
Línia 80:
[[Image:Loon-Chiny-Heinsberg Arms.svg|right|120px]]
'''[[Thierry de Heinsberg]]''' († [[1361]]), comte de Looz i de Chiny, nebot del anterior, fill de Godofreu de Heinsberg i de Matilde de Looz
: casadacasat amb CunegundeCunegunda de la MarckMark
 
'''[[Godofreu de Heinsberg]]''' ([[1325]] † [[1395]]), senyor de Dalenbroeck, nebot del anterior, fill de Joan de Heinsberg, senyor de Dalenbroeck, i de Caterina de Vorne. Havia rebut els comtats de de Looz i de Chiny del seu oncle però el príncep-bisbe de Lieja es va apoderar del comtat de Looz que fou reunit a perpetuitat al [[Bisbat de Lieja]]. Godofreu va vendre Chiny i Looz a Arnold de Rumigny el [[1362]]