Teoria de l'estat estacionari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
La '''Teoria de l'estat estacionari''' és un model [[cosmològic]] desenvolupat el [[1949]] per [[Hermann Bondi]], i [[Thomas Gold]]<ref>Bondi H, Gold T. The Steady-State Theory of the Expanding Universe. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 108, p.252-270 [http://articles.adsabs.harvard.edu//full/1948MNRAS.108..252B/0000270.000.html]</ref> i [[Fred Hoyle]]<ref> Hoyle F. A New Model for the Expanding Universe. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 108, p.372-382 [http://articles.adsabs.harvard.edu//full/1948MNRAS.108..372H/0000382.000.html]</ref> com una alternativa a la Teoria del [[Big Bang]]. Encara que el model va tenir un gran nombre de seguidors en la dècada dels 50, i 60, la seva popularitat va disminuir notablement a finals dels 60, amb el descobriment de la [[radiació de fons de microones]], i es considera des de llavors com a un model alternatiu.
 
D'acord amb la teoria de l'estat estacionari, la disminució de la densitat que produeix l'Univers en expandir-se es compensa amb una creació contínua de matèria. A causa que es necessita poca matèria per igualar la densitat de l'[[Univers]] –2 àtoms d'[[hidrogen]] per cada m³ i en cada 1.000 milions d'anys–, aquesta teoria no s'ha pogut demostrar directament. La teoria de l'estat estacionari sorgeix de l'aplicació de l'anomenat [[principi cosmològic]] perfecte, el qual sosté que per a qualsevol observador l'Univers ha de semblar el mateix en qualsevol lloc de l'espai. La versió perfecta d'aquest principi inclou el [[temps]] com a variable segons el qual l'Univers no només presenta el mateix aspecte des de qualsevol punt des del que és observat sinó també en qualsevol instant de temps, i les seves propietats generals són constants tant en l'espai com en el temps.