Heinrich Michael Buch: diferència entre les revisions

Fill de jornalers d'[[Arlon]] (al Luxemburg belga), aviat destacà per la seva pietat i devoció. Aprengué l'ofici de sabater. A més del treball, feia pregària i penitència, i era molt caritatiu amb els necessitats, prenent com a models els sants patrons del seu ofici [[Crispí i Crispinià de Soissons]]. Intentava apartar altres persones, especialment els joves, del pecat i dels mals costums, induïnt-los a canviar de vida o intruïnt-los en els principis del cristianisme. Era conegut com ''der gute Heinrich'' ("Enric el bo"). Va viure a Luxemburg i Messen, i hagué d'anar a [[París]], on s'establí com a sabater, continuant amb la seva vida pietosa (per exemple, visitava diàriament els malalts de l'hospital Saint-Gervais).
 
Quan tenia 45 anys, va conèixer el baró [[Gaston Jean-Baptiste de Renty]], noble famós per la seva pietat i que feia catequesi i apostolat a París. Els dos, per tal de fer viure cristianament altres persones, van decidir de fundar una congregació laica per a sabaters, de manera que aquests poguessin viure el cristianisme en el seu treball. Nasqué així en 1645 la confraria dels '''Frères Cordonniers''', amb l'objectiu que els seus membres treballessin honradament i dividissin els seus guanys amb els necessitats, a més de donar-se ajut mutu quan ho necessitaven; vivien i treballaven en comunitat i mentre treballaven, feien meditació, oració o cantaven himnes sacres. A més, tenien reunions espirituals en la parròquia de Saint-Paul on pregaven, combregaven o s'instruïen. Els patrons de la confraria eren els sants [[Crispí i Crispinià]]. Els estatuts de la confraria van ser aprovats per l'arquebisbe de París Jean-Françaois de Gondi i Heinrich Buch en va ésser el primer superior.
 
L'any 1647, un grup de sastres demanà a Heinrich de crear una confraria similar per als del seu ofici, adoptant les mateixes regles i costums. Aquestes confraries es van estendre per altres llocs de França i Itàlia.
61.377

modificacions