Bibliofília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|right|155px|''La rata de biblioteca'', de [[Carl Spitzweg, 1850.]] La '''*bibliofilia''' és l'amor pels llibres;...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Imatge:Carl Spitzweg 021.jpg|thumb|right|155px|''La rata de biblioteca'', de [[Carl Spitzweg]], [[1850]].]]
La '''
| apellidos = Buonocuore
| nombre = Domingo
Línia 19:
}}</ref>
La bibliofília, en el sentit específic que avui s'atribueix a la paraula, d'amor al llibre com objecte de col·lecció, sorgeix pròpiament amb el [[Renaixement]], en els [[segle XIV|segles XIV]] i [[segle XV|XV]], època que els humanistes, reis, prínceps i grans senyors es van dedicar directament o per mitjà d'agents especials, a recórrer països d'Europa a la recerca de manuscrits, cartes, autògrafs, incunables, i altres tipus de llibres rars.<ref name="
El bibliòfil clàssic, exemplificat per [[Samuel Pepys]], és un individu que estima la lectura, així com l'admirar i col·leccionar llibres, que freqüentment crea una gran i especialitzada col·lecció. Sap, a més, distingir-les i identificar-les ja siga per la puresa del seu text, la seua tipografia, la qualitat del paper i l'enquadernació.<ref name="domingo"/> Els bibliòfils no necessàriament busquen el posseir el llibre que estimen; com alternativa tenen l'admirar-los en antigues [[Biblioteca|biblioteques]]. No obstant això el bibliòfil és freqüentment un àvid [[Col·leccionisme de llibres|col·leccionista de llibres]], algunes vegades cercant erudició acadèmica sobre la col·lecció, i altres vegades posant la forma per sobre el contingut amb una èmfasi en llibres cars, antics o rars, primeres edicions, llibres amb enquadernació inusual o especial i còpies signades.
| |||
