Élisée Reclus: diferència entre les revisions

Elisée canvia les Escriptures per les classes de [[Carl Ritter]], catedràtic de geografia de la Universitat de Berlín, autor de ''La geografia en les seves relacions amb la naturalesa i la història de l'home'', obra inacabada de deu toms, publicada entre [[1822]] i [[1859]], i considerada un dels treballs fonamentals de la geografia comparada que, en certa manera, fou complementada més tard per la ''Geografia universal'' d'Elisee Reclus, en incloure-hi estudis d'Europa, Amèrica i Oceania.

 

 

S'instal·len a Londres, però no aconseguiren treballar com a mestres i marxaren a Irlanda on treballaren en el camp. Als 22 anys, Elisée Reclus s'embarcà com ajudant de cuina del John Howell, veler de tres mastelers que salpa de Valentia amb destinació a [[Nova Orleans]]. Allí fou preceptor a casa dels Fortier, propietaris d'extenses plantacions. Llavors descobreix la tragèdia de l'[[esclavitud]]. La seva capacitat d'anàlisi i la seva indignació compassiva li permeten escriure "L'esclavitud als Estats Units", sèrie d'articles publicats per la Revista de dos Mons en [[1860]], quan s'inicia la [[guerra civil dels Estats Units]]. Aleshores va recórrer diversos països d'Amèrica Llatina i el 1865 arriba a la [[Nova Granada]]. En 1867 s'afilia a l'[[AIT]] i des d'aleshores la seva casa del carrer Feuillantines nº 71 de [[París]] fou centre de reunió setmanal d'anarquistes i emigrats russos, polonesos i espanyols, alhora que escriu els seus primers estudis de geografia i s'aferma la seva fama de geògraf no sols a França, sinó a nivell internacional.