Pietro Gambacorta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
Quan el seu pare i dos germans van ésser assassinat en 1393, Pere estigué temptat de marxar i venjar-los, però restà a la cel·la i continuà amb la seva vida religiosa; com la seva germana, també religiosa, la beata [[Clara Gambacorta]], perdonà els criminals. En 1425 anà a [[Roma]] com a pelegrí i hi va conèixer [[Nicola da Forca Palena]] un altre eremita que havia fundat un eremitori similar al seu.
Pere va morir a Venècia, on era de viatge per assumptes de l'orde, el 12 de juny de 1435,
Cap al 1434, Nicola da Forca Palena s'havia establert al mont Gianicolo de Roma, llavors aïllat i de difícil accés, a l'església de Sant'Onofrio. Llavors va demanar als eremites de la congregació de Pisa de San Sebastiano de Venècia que s'unissin a la seva fundació del Gianicolo. [[Eugeni IV]] aprovà la fundació de Niccolò el 4 d'octubre de 1437. Finalment, a partir dels dos eremitoris les congregacions de Pisa i Roma formaren un únic orde que seria reconegut amb nous privilegis pel papa [[Eugeni IV]] en [[1446]].
| |||