Revisió del 08:24, 27 nov 2009 modifica Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.304 edits m instal·lar ← Edició anterior		Revisió del 23:21, 22 maig 2010 modifica desfés Joanbanjo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 6.366 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 7: El Palau ha estas sempre vinculat amb la [[Ducat de Gandia\|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos béns de l'almirall [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa a la ciutat de València a la parròquia de Sant Llorenç"''. <ref>segons Pere Maria Orts</ref> Aquesta casa podia haver tingut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (amb el seu pati i horts) pel Consell Municipal en [[1411]] per instal·lar-hi les escoles de la ciutat. Aquesta propietat (una agrupació de petits habitatges entorn a un pati) davant de l'[[Església de Sant Llorenç (València)\|església de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau. Des de la seua creació, el [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa reial, fins que el [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja\|Pere Lluís Borja]]. Aquesta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs a València a la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Alexandre VI]], va afegir en [[1484]] i 1[[485]] a aquesta propietat altres cases per aconseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort a [[Itàlia]] el [[1488]], més la del seu hereu i germà, [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el projecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja\|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia. Aquesta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs a València a la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Alexandre VI]], va afegir en [[1484]] i 1[[485]] a aquesta propietat altres cases per aconseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort a [[Itàlia]] el [[1488]], més la del seu hereu i germà, [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el projecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja\|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia. L'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viatger alemany [[Hieronymus Münzer\|Jeroni Münzer]] que al seu pas per València escrigué: ''"València té moltes altres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, Alexandre VI, no acabada encara"''. Linha 17 ⟶ 15: A finals del segle XVI, el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)\|Oliva]], al segle XVIII, extingida la línia masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). El [[1771]], amb el matrimoni de la duquessa hereva va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris van anar abandonant el palau, tenien major interés en altres propietats nobiliàries i quasi mai estaven a la ciutat. És en aquesta època (1768-1774) quan el palau s'utilitza per a la representació d'[[òpera\|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per aquestes funcions es construí un teatre amb llotges i pati a la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (València)\|Teatre Principal]]. laLa Corona, davant del desinterès dels propietaris, intentà comprar-lo en [[1799]] per estabir-hi la seu de Capitania General, però al final s'instal·laria al [[Palau del Real]]. Quasi mig segle després, el [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establerta a [[València]] cap a 1830, per 11000 lliures valencianes. Davant la ruina de l'edifici l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles\|Acadèmia de Sant Carles]] aprova el projecte del nou propietari, (elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] (el [[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i torcedura de seda. Aquesta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la indústria sedera valenciana, per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'època. Per la sua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys. Pujals construirà una capella per a la residència familiar, a la zona que recau als jardins, allí es col·locaran dues làpides commemoratives, una per a la seua filla morta jove (1838-1856) i als seus pares i la seua dona. El [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan ~~Fonatnals~~Fontanals i Nascio]]. Aquest havia nascut a [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en 1860 es casà amb Assumpció Pujals i ~~perellada~~Perellada. A aquesta última amb la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el ~~Palau~~palau (1884). És l'època de la crisi definitiva del sector valencià de la seda, per aquest motiu es decideix desmantellar la fàbrica i refer el palau de la manera més luxosa possible. Aquesta remodelació<ref>segons Miguel Ángel Català</ref> va ser executada per [[Lluís Ferreres]] (1852-1926) o per [[Joaquín María Arnau Miramón\|Joaquim Maria Arnau Miramón]].<ref> opinió de Trinitat Simó</ref> Aquesta reforma es realitzà a mitjans dels anys vuitanta, abans de la mort el 1890 de Joan Fontanals. [[Fitxer:~~Façana de Les~~ Corts ~~del País Valencià 2~~val.jpg\|thumb\|[[Palau dels Borja]], seu de les Corts.]]▼ El desig d'un títol nobiliari per part de la família es farà realitat amb el ~~casam,ent~~casament de Maria Rosa Fontanals Pujals amb el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant això no tindran descendència. L'altra filla, Emília, casada el [[1898]] amb l'enginyer Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici. Pocs anys després, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a aquesta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al cènit amb les visites reials d'[[Alfons XIII]], una al [[1917]] per la concessió del títol de gentilhome al marqués, i una altre el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desemparats]]. Linha 42 ⟶ 41: ==Descripció arquitectònica== ▲[[Fitxer:Façana de Les Corts del País Valencià 2.jpg\|thumb\|[[Palau dels Borja]], seu de les Corts.]] == Vegeu també == Linha 51 ⟶ 48: {{referències}} {{Commonscat}} == Enllaços Externs == ~~{{Commons\|:Category:Corts Valencianes}}~~ {{Portal de València}}▼ * [http://www.cortsvalencianes.es Web de les Corts Valencianes] * [http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListadov/FD38245583E17008C12572C20024037F?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=2 Pàgina de l'Ajuntament] * [http://www.ctav.es/icaro/obras/obras.asp?id=20071015106966138857 Fitxa del Col·legi d'arquitectes] * [http://www.cult.gva.es/dgpa/arqueologia/interven/cortes/index.html Intervenció arqueològica al Palau] * [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodebenicarlo.html Pàgina amb informació i imatges] * [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090621/valencia/palau-dels-borja-20090621.html Article sobre el Palau] {{Museus de València}} Línia 63: [[Categoria:Política del País Valencià]] [[Categoria:Palaus de València]] ▲{{Portal de València}} [[es:Palacio de los Borja (Valencia)]]

Palau de Benicarló: diferència entre les revisions