Revisió del 23:57, 22 maig 2010 modifica Amical-bot (discussió \| contribucions) Bots 170.156 edits m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Lluis tgn pendent de revisió per l'usuari ← Edició anterior		Revisió del 08:14, 23 maig 2010 modifica desfés Lluis tgn (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 18.812 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Traducció\|es\|Secundino Esnaola Berrondo}} '''Secundino Esnaola Berrondo''' ([[Zumarraga\|Zumárraga]], [[~~Guipúzcoa~~Guipúscoa]], [[21 de ~~mayo~~maig]] de [[1878]] - [[~~San~~Sant ~~Sebastián~~Sebastià]], [[22 de d'octubre]] de [[1929]])<ref>[http://www.euskomedia.org/aunamendi/41457 ~~ESNAOLA~~Esnaola, Secundino] ~~consultado~~consultat el 12-01-2009</ref> ~~fue~~va ser un [[director de ~~coro~~cor]] yi compositor ~~español~~espanyol. El seu primer contacte amb la música té lloc a l'Església Parroquial de Santa María de la Asunción de Zumárraga. [[Juan ~~Lli~~Lino Dede Leturia]] va ser el seu primer mentor, amb qui va realitzar les seves primeres divagacions amb el [[solfeig]]. Des d'edat molt primerenca va mostrar inclinació i destresa en el cant.▼ '''Secundino Esnaola Berrondo''' ([[Zumarraga\|Zumárraga]], [[Guipúscoa]], [[21 de maig]] de [[1878]] - [[Sant Sebastià\|San Sebastià]], [[22 d'octubre]] de [[1929]])<ref>[http://www.euskomedia.org/aunamendi/41457 Esnaola, Secundino] consultat el 12-01-2009</ref> va ser un [[director de cor]] i compositor espanyol. La seva potent veu va causar admiració ena [[~~Bergara\|~~Vergara]], on va ser seminarista. Després es va traslladar al Seminari Conciliar de Salamanca, on la seva inclinació innata pel món vocal el va portar a formar i dirigir un cor amb els seus companys.▼ Amb 21 anys va deixar el seminari i va tornar a San Sebastià on va treballar com ~~sochantre~~ajudant adel director de música i cant de l'Església Parroquial de San Vicente. Allà va donar classes de solfeig i cant i alhora va cursar estudis d'harmonia amb [[Bonifacio Echeverría]] i de contrapunt i fuga amb [[~~Juliol~~Julio Valdés]].▼ El 1902, a la mort de [[Norberto Luzuriaga]] (Luxu), va ser anomenat Director de l'[[Orfeón Donostiarra\|Orfeó Donostiarra]], guanyant al poc temps el Concurs Internacional d'Orfeons de [[Royan]]. Va injectar saba nova a l'Orfeó, permetent l'admissió de dones i nens, malgrat les protestes dels seus detractors. Norberto va convertir a l'Orfeó Donostiarra en un dels millors cors de la història del món, sent el [[Gran Casino Dede San Sebastià]] el lloc preferit per oferir els seus recitals.▼ Su primer contacto con la música tiene lugar en la Iglesia Parroquial de Santa María de la Asunción de Zumárraga. [[Juan Lino de Leturia]] fue su primer mentor, con quien realizó sus primeros escarceos con el [[solfeo]]. Desde muy temprana edad mostró inclinación y destreza en el canto. Sent ja un gran director de prestigi reconegut, va continuar estudiant per ser mestre de cant. També va compondre petits obres religioses. El Govern francès li va distingir amb el títol de «''Officier de l'Instruction Publique'' ».▼ Creditor d'honors com les Palmes Acadèmiques Franceses i la [[Creu Dd'~~alfonso~~Alfonso ~~Xii~~XII]]. La vila de Zumárraga liel va anomenar "~~Hijo~~Fill Predilecte" el 3 de juliol de 1927, quan portava 25 anys dirigint l'Orfeó. Aquell dia van arribar a Zumarraga els dos-cents components de l'Orfeó Donostiarra de l'època i van interpretar un recital a l'Església. Després de la celebració d'un gran homenatge en l'Ajuntament, es va fer un recital públic al frontó Municipal de l'esmentada localitat.▼ ▲El seu primer contacte amb la música té lloc a l'Església Parroquial de Santa María de la Asunción de Zumárraga. [[Juan Lli De Leturia]] va ser el seu primer mentor, amb qui va realitzar les seves primeres divagacions amb el [[solfeig]]. Des d'edat molt primerenca va mostrar inclinació i destresa en el cant. Su potente voz causó admiración en [[Vergara]], donde fue seminarista. Después se trasladó al Seminario Conciliar de Salamanca, donde su inclinación innata por el mundo vocal le llevó a formar y dirigir un coro con sus compañeros. ▲La seva potent veu va causar admiració en [[Bergara\|Vergara]], on va ser seminarista. Després es va traslladar al Seminari Conciliar de Salamanca, on la seva inclinació innata pel món vocal el va portar a formar i dirigir un cor amb els seus companys. Con 21 años dejó el seminario y volvió a San Sebastián donde trabajó como sochantre en la Iglesia Parroquial de San Vicente. Allí impartió clases de solfeo y canto y a la vez cursó estudios de armonía con [[Bonifacio Echeverría]] y de contrapunto y fuga con [[Julio Valdés]]. ▲Amb 21 anys va deixar el seminari i va tornar a San Sebastià on va treballar com sochantre a l'Església Parroquial de San Vicente. Allà va donar classes de solfeig i cant i alhora va cursar estudis d'harmonia amb [[Bonifacio Echeverría]] i de contrapunt i fuga amb [[Juliol Valdés]]. En 1902, a la muerte de [[Norberto Luzuriaga]] (Luxu), fue nombrado Director del [[Orfeón Donostiarra]], ganando al poco tiempo el Concurso Internacional de Orfeones de [[Royan]]. Inyectó savia nueva al Orfeón, permitiendo la admisión de mujeres y niños, pese a las protestas de los sus detractores. Norberto convirtió al Orfeón Donostiarra en uno de los mejores coros de la historia del mundo, siendo el [[Gran Casino de San Sebastián]] el lugar preferido para ofrecer sus recitales. ▲El 1902, a la mort de [[Norberto Luzuriaga]] (Luxu), va ser anomenat Director de l'[[Orfeón Donostiarra\|Orfeó Donostiarra]], guanyant al poc temps el Concurs Internacional d'Orfeons de [[Royan]]. Va injectar saba nova a l'Orfeó, permetent l'admissió de dones i nens, malgrat les protestes dels seus detractors. Norberto va convertir a l'Orfeó Donostiarra en un dels millors cors de la història del món, sent el [[Gran Casino De San Sebastià]] el lloc preferit per oferir els seus recitals. Siendo ya un gran director de reconocido prestigio, continuó estudiando para ser maestro de canto. También compuso pequeños obras religiosas. El Gobierno francés le distinguió con el título de «''Officier de l'Instruction Publique''». ▲Sent ja un gran director de prestigi reconegut, va continuar estudiant per ser mestre de cant. També va compondre petits obres religioses. El Govern francès li va distingir amb el títol de «''Officier de l'Instruction Publique'' ». Acreedor de honores como las Palmas Académicas Francesas y la [[Cruz de Alfonso XII]]. La villa de Zumárraga le nombró "Hijo Predilecto" el 3 de julio de 1927, cuando llevaba 25 años dirigiendo el Orfeón. Aquel día llegaron a Zumarraga los doscientos componentes del Orfeón Donostiarra de la época e interpretaron un recital en la Iglesia. Tras la celebración de un gran homenaje en el Ayuntamiento, se hizo un recital público en el frontón Municipal de dicha localidad. ▲Creditor d'honors com les Palmes Acadèmiques Franceses i la [[Creu D'alfonso Xii]]. La vila de Zumárraga li va anomenar "Hijo Predilecte" el 3 de juliol de 1927, quan portava 25 anys dirigint l'Orfeó. Aquell dia van arribar a Zumarraga els dos-cents components de l'Orfeó Donostiarra de l'època i van interpretar un recital a l'Església. Després de la celebració d'un gran homenatge en l'Ajuntament, es va fer un recital públic al frontó Municipal de l'esmentada localitat. ~~Su funeral, celebrado en San Sebastián, se convirtió en una muestra grandiosa de dolor y máximo reconocimiento popular.~~ El seu funeral, fet a San Sebastià, es va convertir en una mostra grandiosa de dolor i màxim reconeixement popular. En [[Zumarraga~~\|Zumárraga~~]], localitat natal de Secundino Esnaola, hi ha un carrer que porta el seu nom. A San Sebastià, un carrer del barri de [[Gros]] i una plazoleta adjacent porten també el nom del qual fos director de l'Orfeó Donostiarra.▼ En [[Zumárraga]], localidad natal de Secundino Esnaola, hay una calle que lleva su nombre. En San Sebastián, una calle del barrio de [[Gros]] y una plazoleta adyacente llevan también el nombre del que fuera director del Orfeón Donostiarra. ▲En [[Zumarraga\|Zumárraga]], localitat natal de Secundino Esnaola, hi ha un carrer que porta el seu nom. A San Sebastià, un carrer del barri de [[Gros]] i una plazoleta adjacent porten també el nom del qual fos director de l'Orfeó Donostiarra. ~~== Enlaces externos ==~~ == Enllaços externs == * [http://www.euskomedia.org/aunamendi/41457 ~~ESNAOLA~~Esnaola, Secundino] * [http://www.euskomedia.org/aunamendi/41457 Esnaola, Secundino] * [http://www.zumarraga.net/cast/zumarraga/hijos-ilustres/esnaola.asp Secundino Esnaola] * [http://www.zumarraga.net/cast/zumarraga/hijos-ilustres/esnaola.asp Secundino Esnaola] * [http://www.orfeondonostiarra.org/esnaola.php Secundino Esnaola] * [http://www.orfeondonostiarra.org/esnaola.php Secundino Esnaola] ~~== Referencias ==~~ == Referències == ~~{{listaref}}~~ {{Referències}} {{~~BD\|1878\|1929\|~~ORDENA:Esnaola Berrondo, Secundino}}▼ ▲{{BD\|1878\|1929\|Esnaola Berrondo, Secundino}} ~~{{BD\|1878\|1929\|Esnaola Berrondo, Secundino}}~~ [[Categoría:Directores de orquesta de España]] [[Categoría:Directores de coro de España]] [[es:Secundino Esnaola Berrondo]]

Secundino Esnaola: diferència entre les revisions