Pobres Eremites de Sant Jeroni: diferència entre les revisions

Els [['''Pobres Eremites de Sant Jeroni]]''' o '''Congregació del Beat Pere de Pisa de l'Orde dels Eremites de Sant Jeroni''', en italià '''Poveri eremiti della Congregazione di frate Pietro da Pisa.''' i en llatí '''Ordo Fratrum Eremitarum S. Hieronymi Congregationis b. Petri de Pisis''' i també anomenats '''Eremites de Fra Pere de Pisa''' i, a Itàlia, '''Girolamiti''' (jeronimites), van ésser un [[orde religiós]] de tipus semieremític, fundat el 1377 per [[Pere Gambacorta]] de Pisa. L'orde, una de les branques de la família jerònima, va estendre's només a Itàlia i fou suprimida en 1933. Els monjos de l'orde posposaven al seu nom les sigles '''C.b.P.'''

L'orde havia estat fundat per Pietro Gambacorta (1355-1435), retirat a fer vida eremítica. Cap al 1377 arribà al mont Cesana, prop d'[[Urbino]] i s'hi instal·là. Va fundar al costat de la seva ermita un monestir anomenat de Montebello (Isola del Piano, [[Úmbria]]) el primer eremitori de l'orde, on van viure dotze eremites més.<ref>La llegenda diu que havia convertit dotze lladres que l'havia assaltat, i que, penedits, imitaren l'ermità i ells mateixos es feren eremites, formant una comunitat i donant origen a la congregació.</ref> La comunitat prengué el nom de [['''Pobres Eremites de Sant Jeroni]]'''; Pere trià Sant [[Jeroni d'Estridó]] com a patró, per la vida d'anacoreta que havia portat i per la devoció que hi havia envers el sant en la seva família. Va presciure la regla de vida, molt austera, amb períodes anuals de dejuni de quaranta dies, i dejunis cada dilluns, dimecres i divendres, com també les hores de pregària individual i d'assistència a l'[[ofici diví]]. L'hàbit era una túnica marró, amb caputxa i un cinyell de cuir.