Orde Camaldulès: diferència entre les revisions

Al segle XV, alguns monestirs van destacar en les tendències [[humanisme|humanistes]] del [[Renaixement]]: Santa Maria degli Angeli (Florència) i San Michele di Murano (Venècia), van ésser centres d'espiritualitat, investigació teològica i cultura. El pintor [[Lorenzo Monaco]] i els humanistes Ambrogio Traversari, superior general, Mariotto Allegri o el cosmògraf Fra Mauro van ésser monjos camaldulesos figures importants en la cultura del moment. Ambrogio Traversari i els monjos de San Michele de Murano ([[Venècia]]), realitzaren una reforma per reduir les divergències entre [[eremita|eremites]] i [[cenobita|cenobites]] i l'any [[1513]] establiren la unió entre les dues branques.

 

 

Les dues branques continuaren la seva activitat fins que en 1810, [[Napoleó I]], i l'estat italià en 1866, van suprimir els ordes monàstics. Cap al final del XIX, els camaldulesos que quedaven de la branca monàstica van acceptar la crida d'un bisbe brasiler i marxaren a obrir una comunitat entre la colònia d'immigrants italians del Brasil. El centenari de Sant Romuald, en 1927, va marcar l'inici de la col·laboració entre les dues branques camalduleses. Des de 1935, len dues congregracions es consideren autònomes, però part d'un mateix orde, almenys en el pla espiritual:

Fitxer:Camaldula1605.jpg|Escut de l'orde, en un còdex heràldic de Mòdena de 1605, dibuixat per Giacomo Fontana

</gallery>

==Activitat i difusió==