Guerra de Successió Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
mCap resum de modificació |
||
Línia 95:
El [[1700]], [[Carles II d'Espanya|Carles II de Castella i d'Aragó]] va morir reconeixent com a hereu universal [[Felip V d'Espanya|Felip de Borbó, duc d'Anjou]], nét de [[Lluís XIV de França]], qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de [[Corona de Castella|Castella]] i IV d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. La guerra va començar perquè l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; a més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com ara, principalment, [[Anglaterra]], [[Portugal]] i les [[Províncies Unides|Set Províncies Unides dels Països Baixos]] van aliar-se amb l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] per oposar-se a l'expansionisme francès, com també, en el cas anglès, per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants; de fet, la Guerra de Successió Espanyola s'inscriu dins d'allò que alguns historiadors anglesos denominen la [[Segona Guerra dels Cent Anys]], concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que existí en tots els conflictes europeus que es donaren entre [[1689]] i [[1815]].
La Guerra va finalitzar amb la signatura el [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]] i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]], en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]]. Tanmateix, malgrat que Lluís XIV va aconseguir situar el seu nét al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]). Segons l'historiador Joaquim Albareda, qui va guanyar de debò va ser Anglaterra, que va aconseguir arrencar d'Espanya prebendes comercials a Amèrica i va aconseguir que França li fes d'altres i a més es quedés exhausta. També segons ell, la Guerra va
Dins dels regnes hispànics, la [[Corona de Castella]] va donar suport a [[Felip V d'Espanya|Felip de Borbó]] mentre que, després de [[1705]], els estats{{CN}} de la [[Corona d'Aragó]] s'alinearen amb el pretendent [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]]. Per això, el triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], que foren uniformitzats segons les lleis de [[Castella]]; a la Península, la guerra va durar fins a [[1715]], amb la capitulació de [[Mallorca]] davant de les forces de [[Felip V]].
Línia 319:
==== El Decret de Nova Planta de Catalunya ====
Després de l'entrada de
El règim de terror i la repressió brutal que, després de la signatura del Tractat d'Utrecht, els borbònics havien començat a aplicar als territoris que dominaven es mantingué, pel cap baix, durant uns dos anys més, fins que, el [[1716]], Felip V va promulgar el [[Decret de Nova Planta]], el qual definia les noves institucions de Catalunya.
| |||