Països nòrdics: diferència entre les revisions

Els cinc [[estat]]s i les tres regions autònomes de la regió comparteixen molts trets històrics i socials comuns, com ara els sistemes polítics (tres de les monarquies supervivents d'Europa es troben en aquesta part del continent: Dinamarca, Noruega i Suècia). Tot i que políticament no formen una entitat per separat, tots aquests territoris cooperen en el [[Consell Nòrdic]]. Lingüísticament, la regió és heterogènia, amb dos grups de llengües ben diferenciats, la branca [[llengües escandinaves|escandinava]] de les [[llengües indoeuropees]] i les branques [[llengües baltofineses|baltofinesa]] i [[llengües sami|sami]] de les [[llengües uralianes]]. El conjunt dels països nòrdics té una població d'uns 25 milions d'habitants.

 

Tot i que només Dinamarca, Finlàndia i Suècia pertanyen a la [[Unió Europea]], a tots cinc estats nòrdics s'apliquen els [[Acords de Schengen]] de lliure circulació de persones en virtut d'un antic acord preexistent entre aquests països conegut com la Unió Nòrdica de Passaports, creat el [[1954]] i posat en pràctica el [[1958]]. Només en queden fora expressament les illes Fèroe, que legalment no pertany a la UE, i Grenlàndia i les dependències noruegues, que ja no formaven part del tractat preexistent.