Orde dels Ministres dels Malalts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 47:
===Expansió===
Aviat continuà l'expansió: s'obriren cases a [[Milà]] (Ospedale Maggiore di Milano, o Ca' Granda) i [[Gènova]] (Ospedale di Pammatone). [[Climent VIII]] va suggerir que també assistissin els ferits al mateix camp de batalla: el [[1596]] van ésser enviat a Strigonio ([[Hongria]]) per atendre les tropes de [[Gian Francesco Aldobrandini]], nebot del papa, que hi lluitaven contra els [[otomans]].
La butlla ''Superna dispositione'' de [[Climent VIII]], de [[29 de desembre]] de [[1600]], determinava l'organització jurídica de l'orde. Els camils també destacaren en l'ajut ofert a la població en general en ocasió de desastres i epidèmies, com la de [[pesta]] de [[1624]] a [[Palerm]] o les inundacions de [[Roma]] de 1590.
A la mort del fundador (1614), l'orde tenia quinze cases: Roma, Nàpols, Milà, Gènova, Bolonya, [[Florència]], [[Ferrara]], [[Messina]], [[Palerm]], [[Màntua]], [[Viterbo]], [[Bucchianico]], [[Chieti]], [[Borgonovo Val Tidone]] i [[Caltagirone]], amb 242 membres, dels quals 88 eren sacerdots.
En [[1600]] els camils van ésser enviats a [[Madrid]] i se'ls havia cridat a [[Tolosa]] (França); no obstant això, fins a mitjan segle XVII no s'obrí cap casa fora d'Itàlia, a Espanya (el 1693 es crea una província espanyola de l'orde) i després, a Portugal i les colònies americanes: [[Lima]], [[Bolívia]], [[Equador]], [[Colòmbia]] i [[Mèxic]]).
===Els camils a Catalunya===
| |||