Máquina!: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 6:
Al grup, Batiste era l'encarregat de dissenyar les portades del disc, escrivia gran part de les lletres de les cançons i creava l'escenografia dels espectacles. A Batiste li agradava formar una mica de teatre i volia fer una música més comercial. Enric Herrera, en contraposició, portava tot el pes musical, era el compositor de la música, el arranjador i el director musical. A més a més, era seriós i poc donat als números que feia Batiste. Tot i les seves diferències musicals, sempre van ser amics i fins i tot quan Herrera va formar la segona Máquina! va invitar a Batiste a formar part del grup, però aquest va preferir començar un altre projecte amb [[Ia Clua]].
Inicialment, Máquina! el formaven Jordi Batiste al baix i la veu principal, Enric Herrera al [[Hammond]] i el piano, Lluís "Luigi" Cabanach a la guitarra i Santiago "Jackie" García a la batería. Amb aquesta formació enregistren
A finals de 1969, García es sustituit per Josep Maria "Tapi" Vilaseca i amb ell van enregistrar el segon single, amb un so més encarat al pop, ''Earth's daugther'' amb ''Look away our happiness'' com a cara B. "Earth's Daugther" va ser el principal èxit del grup, aquest single es va editar també fora d'Espanya a països com França, Suïssa o Alemanya. El maig de 1970, Jordi Batiste havia de marxar a fer el servei militar obligatori i per sustituir-lo va entrar [[Josep Maria París]], amb el qual van gravar part del seu primer LP, que va aparèixer l'any [[1970]] sota el nom de ''Why? Máquina!''. Aquest àlbum està format per quatre temes que envolten una llarga suite dividida en dues pistes. En paraules de Jordi Batiste, aquesta suite, que duu per nom ''Why?'', fou el resultat d'una improvisació dels cinc membres del grup. El tema que obre l'àlbum, ''I believe'', en canvi, és una aportació improvisada de [[Josep Maria París]] sobre la base harmònica i rítmica de la resta de components, entre els quals no es troba Batiste. L'última cançó, ''Let me born'', es una composició de Jordi Batiste interpretada sense JM París. La portada d'aquest àlbum representa un rellotge de butxaca enclavat en un [[croissant]], i sembla ser una crítica al retrogradisme del [[Franquisme|règim franquista]].
Amb la marxa de Batiste, París va passar a ser el guitarrista principal i Cabanach va reconvertirse a baixista i cantant. Va ser en aquesta època quan van realitzar a la [[Plaça Catalunya]] de Barcelona un concert multitudinari amb el rocker francès [[Eddy Mitchel]], un esdeveniment inèdit aleshores i que no es va repetir mai més als anys 70. Herrera, Cabanach, Vilaseca i París van passar tot l'estiu tocant en diverses discoteques de la [[Costa Brava]] fins que al septembre/octubre de 1970 va ser Enric Herrera el que va haver d'anar a l'exèrcit. Abans de marxar, Herrera va deixar el grup per "cabreig meu", segons va confesar a Claudi Montañà en un reportatge de 1975 sobre la música progressiva. Mai es va saber les raons concretes d'aquest "cabreig". El trio Cabanach, Vilaseca i París va continuar tocant amb bones crítiques tot i que alguna demanava la tornada de Herrera per a liderar el grup. No obstant això, al gener de 1971 Cabanach va haver de marxar també a l'exèrcit deixant Máquina! sense cap dels seus membres originals. A principis de 1971 es va donar lloc una lluita legal pel nom del grup entre Enric Herrera i el duet París-Vilaseca. Herrera va quedar-se amb els drets del nom per a l'edició de música però no havia impediments a que ambues bandes utilitzaren el mateix nom per als directes. Això va crear una gran confusió durants uns mesos fins que Vilaseca i París van agafar altres camins i va quedar només la Máquina! d'Herrera.
| |||