Banc de llavors del sòl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Banc De Llavors Del Sol}}
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 5:
En els sòls a més de llavors també hi ha propàguls (bulbs, brots etc.) que es poden reproduir asexualment, vegetativament.
==Història==
L'estudi dels bancs de llavors del sòl començà l'any 1859 quan [[Charles Darwin]] observà el naixement de plàntules de mostres de sòl obtingudes dels fons de llacs. Tanmateix els primers informes científics sobre la questió aparegueren l'any 1882 i es referien a les quantitats i tipus de llavors que es troben depenent de la fondària de sòl.<ref>[http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S0103-90161998000500013&script=sci_arttext P.J. Christoffoleti; R.S.X. Caetano 1998. Soil seed banks Scientia Agricola: 55: 74-78.]</ref>. Les llavors de males herbes del sòl han estat estudiades intensivament en [[agronomia]] pel seu gran impacte econòmic.
== Aspectes biològics ==
 
La longevitat de les llavors presents en el sòl és variable. Les llavors d'espècies ''transitòries'' romanen viables en el sòl només fins que trobin la pròxima oportunitat de germinar, les llavors d'espècies ''persistents'' poden viure molt de temps . Es consideren llavors persistents a llarg termini les que viuen més de cinc anys. El blet ''[[Chenopodium album]]'' pot ser viable al sòl fins a 40 anys i excepcionalment s'ha comprovat que són viables fins a 1.600 anys. <ref>[http://www.agron.iastate.edu/~weeds/weedbiollibrary/u4lq1.html Iowa State University: College of Agriculture and Life Science: Lambsquarters]</ref>. En canvi la gramínia ''[[Agrostemma githago]]'', una mala herba en els camps de cereals, només es troba en els sòls de manera estacional
 
Poques espècies de llavors viuen més de 100 anys en el sòl de manera viable.<ref>Ken Thompson, Jan P. Bakker, and Renée M. Bekker. 1997. The soil seed banks of north west Europe : methodology, density and longevity. New York : Cambridge University Press. 276 p.</ref> En els sòls típics la longevitat de les llavors va de zero (germinació immediata quan arriben als sòl o fins i tot abans d’arribar-hi) a centenars d’anys. En el cas de l'espècie ''[[Nelumbo nucifera]]'' s’han trobat llavors datades en 1.040 anys.<ref>Thomas J. Monaco, Floyd M. Ashton, Steve C. Well 2002. Weed Science: Practice and Principles. Wiley Blackwell Publishers. 688 p.</ref>